dissabte, 9 d’abril de 2016

"NO VOLVERÉ A SER JOVEN" de Jaime Gil de Biedma

Dimarts vam llegir poemes de Gil de Biedma a les Cotxeres de Sants. Crec que ningú pot negar la seva vàlua com a poeta, per això avui compartim un poema seu que m'agrada especialment.





Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
                                        J. Gil de Biedma
                                                      "Poemas póstumos"


Imatge: Ale Monroy

14 comentaris:

  1. Ho hem descobert fa temps que hem vingut a morir, però en Gil de Biedma ho expressa pefectament.
    Ras i curt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Colpidor, vist així la vida no ofereix gaires al·licients. Per sort mentre durà la funció succeeixen coses que valen la pena.

      Elimina
  2. ÉS ben veritat, no tornarem a ser joves, almenys, físicament...
    Bon diumenge, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan som joves pensem que ens menjarem el món. Després donem gràcies si el món no se'ns ha cruspit a nosaltres.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  3. Quanta raó que té i que bé ho expressa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és un gran poeta. I aquest és un dels seus poemes més coneguts.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Malauradament, si. La vida és una representació que sempre acaba abaixant el teló . Si és comèdia o tragèdia depèn, en part, de nosaltres.

      Elimina
  5. És un poema boníssim, només el primer vers ja és genial. És trist i sec, però alhora té no sé què de vigorós, no? almenys m'ho sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema genial, per això potser és un del més coneguts dels seus poemes. El cert és que diu grans veritats amb molta contundència, sense caure en el dramatisme fàcil.

      Elimina
  6. És curiós que, de joves, tots pensem que ens emportarem el món per davant... Jo havia de ser una triomfadora... i, mira, no tinc ni feina :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. De joves tots esperem molt de la vida, i sovint ens quedem sense veure complides les nostres expectatives. Però tu, Assumpta, crec que et pots considerar una triomfadora, encara que no tinguis feina.
      Una abraçada!

      Elimina