Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
J. Gil de BiedmaPero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
"Poemas póstumos"
Imatge: Ale Monroy
Ho hem descobert fa temps que hem vingut a morir, però en Gil de Biedma ho expressa pefectament.
ResponEliminaRas i curt.
Colpidor, vist així la vida no ofereix gaires al·licients. Per sort mentre durà la funció succeeixen coses que valen la pena.
EliminaÉS ben veritat, no tornarem a ser joves, almenys, físicament...
ResponEliminaBon diumenge, Glòria.
Bona, Glòria
Elimina;-)
EliminaQuan som joves pensem que ens menjarem el món. Després donem gràcies si el món no se'ns ha cruspit a nosaltres.
EliminaPetonets, M.Roser!
Quanta raó que té i que bé ho expressa!
ResponEliminaCrec que és un gran poeta. I aquest és un dels seus poemes més coneguts.
Eliminamolt encertat el poeta
ResponEliminaMalauradament, si. La vida és una representació que sempre acaba abaixant el teló . Si és comèdia o tragèdia depèn, en part, de nosaltres.
EliminaÉs un poema boníssim, només el primer vers ja és genial. És trist i sec, però alhora té no sé què de vigorós, no? almenys m'ho sembla.
ResponEliminaÉs un poema genial, per això potser és un del més coneguts dels seus poemes. El cert és que diu grans veritats amb molta contundència, sense caure en el dramatisme fàcil.
EliminaÉs curiós que, de joves, tots pensem que ens emportarem el món per davant... Jo havia de ser una triomfadora... i, mira, no tinc ni feina :-(
ResponEliminaDe joves tots esperem molt de la vida, i sovint ens quedem sense veure complides les nostres expectatives. Però tu, Assumpta, crec que et pots considerar una triomfadora, encara que no tinguis feina.
EliminaUna abraçada!