dijous, 21 d’abril de 2016

" SENYERA 1942 " de J. Palau i Fabre

S'acosta Sant Jordi, Patró de Catalunya, avui un poema de Palau i Fabre, un poema inspirat i ardit, enyorant la senyera, absent en aquells anys de dictadura.




Ets blava en el blau del mar 
i verda enmig de l'arbreda, 
teranyina matinal 
i al vespre, color de cendra; 
presonera al cor de tots 
i dalt de la nau, la vela. 
A tot arreu et veiem 
ara que no et podem veure, 
i la sang se'ns ha tornat 
quatre vegades vermella. 
Fes-te gran, fes-te ben gran, 
que l'esperit ja ens voleia 
i vivim sols esperant 
la teva mà ben oberta.

            J.Palau i Fabre
                                    "Ròssec"

 

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Una lluita antiga i constant. Encara continua.

      Elimina
  2. Quanta emoció, en aquesta manera de dir les coses! M,encanta el començament. I també el començament de la segona estrofa

    "A tot areu et veiem
    Ara que no et podem veure"

    Que bonic!!! M'encanta sempre la intensitat de Palau i Fabre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palau i Fabre és un poeta coherent i enèrgic. A mi també m'agrada molt, Carme.

      Elimina
  3. Visca la nostra senyera...Sempre serà en un raconet del nostre cor!
    Petonets, i bon Sant Jordi, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca!
      Viurà en el nostre cor i voleiant ben alta.
      Petonets, M.Roser, que tinguis boniques roses i bons llibres en aquesta Diada.
      :-)

      Elimina
  4. Un sentiment, una senyera. Palau, directe al cor.

    ResponElimina