Quan passis aquesta nit,si ens vols fer més bella l’alba,posa’ns un gruix de neguitdins la nostra ànima balba.Posa’ns-hi un gruix de neguiti, a més, el foc d’unes rosesque ens desvetlli l’esperiti hi mudi en cendra les noses.
I arrenca del cor dels cels,oh, símbol de primavera!el més brillant dels estelsque el vull lluir a la bandera.
Antoni Massanell
així sia ....
ResponEliminafeliç diada de llibres i poesia!
Per sempre. Amén!
EliminaPreciós, el poema i que Sant Jordi ens escolti i vetlli per nosaltres...
ResponEliminaHo farà, és el nostre Patró, valent i ardit. Ens defensarà dels dracs, segur.
EliminaBona diada de St. Jordi, Glòria.
ResponEliminaGràcies, ho va ser.
EliminaJo també te la desitjo!
Jo també demano un estel com aquest...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Un estel que ens il·lumini i ens guii cap a la llibertat!
EliminaPetonets!
Has escollit el poema d'un vilafranquí, Glòria, el Ton Massanell. Sabia cantar com ningú les festes assenyalades.
ResponEliminaBona diada i una abraçada!
Si, ja hem compartit poemes d'ell. Són molts nostrats, m'agraden.
EliminaBona diada, Montse!
Preciós. Ja estic un xic neguitosa i amb l'esperit despert.
ResponEliminaBona actitud, Consol, segur que has viscut una bona Diada!
EliminaLa diada ha passat. Gloriosa.
ResponEliminaSant Jordi és un dia especial, jo al menys el visc així.
EliminaUna abraçada, Xavier!
Realment, la diada de Sant Jordi s'ha convertit pels catalans en una mena de cap d'any, no? Amb desitjos d'amor, de pau, de serenitat...de matar el drac que ens turmenta. Petons, Glòria!
ResponEliminaA mi el neguit em ve després de la diada, sento molta melangia quan ha passat.
ResponElimina