Un aire fred ha dispersat
la flor de l’ametller.
Aquella flor de romaní
no se l’emporta el vent.
Els núvols fugen pel cel blau,
la lluna, a poc a poc.
En el mirall del teu somrís,
esclau, el temps s’adorm.
Irem al riu, escoltarem
les aigües, riu avall.
Però jo sé tot el que mor
i el que no passa mai.
Tomàs Garcés
Pintura: John Condestable
Caducitats. I no caducitats.
ResponEliminaL'efímer i el perdurable. Cal procurar gaudir de tot plenament.
EliminaM'agraden molt els poemes den Tomás Garcés...És veritat , hem de gaudir de totes les belleses, durin poc, o molt.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Un poeta poc conegut, o força oblidat. Té una poesia molt bella i , eterna o fugissera, tu i jo la gaudim.
EliminaPetonets, M.Roser!
Veritablement preciós.
ResponEliminaAquest poema és dels que perduren.
ResponEliminaBonica, senzilla, entenedora. Perfecte per a ser llegida per mi.
ResponElimina