Brossa, el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Una poesia molt personal i peculiar sempre. Un tast.
Fer sortir del capell cintes i flors,
una tórtora morta dar-la viva;
reconstruir la carta, excepte el tros
que té guardat el públic, em captiva.
Gravar un estel o un triangle en un os
amb força de tenebra venjativa;
de nou i durament saber-se exclòs,
fer un crit d'horror amb remota saliva;
trencar un mirall entre remor de blat,
anar descalç i trepitjar el mercuri,
em captiva. Em captiva la claredat
per afegir tenebra al meu auguri
i desbastar aquest bloc d'eternitat
que no desorganitza cap murmuri.
Joan Brossa
Un sonet màgic.
ResponEliminaBrossa se l'ha tret de la copalta!
Elimina;-)
Un avantguardista molt important i, tanmateix, també escriu sonets, com aquest.
ResponEliminaCert, Novesflors. És xocant que un poema de versos tan avantguardistes estigui escrit com un sonet clàssic, respectant la rima i la mètrica.
EliminaEn Brossa no és pas dels meus poetes preferits, això dels gustos...
ResponEliminaPetonets.
Els poemes visuals d'en Brossa m'agraden. En poesia jo també prefereixo d'altres autors, però Brossa s'ha de conèixer.
EliminaPetonets.
És molt difícil d'entendre! M'agraden més els poemes visuals.
ResponEliminaQue tu no ho entenguis ja és estrany, Helena. Jo que me'n refiava de tu per treure'n l'entrellat! ;-)
EliminaJo també prefereixo els seus poemes visuals.
Em captiva la màgia de les paraules que brollen de la font.
ResponEliminaParaules màgiques i un devessall de fantasia. Quina imaginació té el poeta!
Elimina