dissabte, 30 d’abril del 2016

"L'ABELLA" de Maria Antònia Salvà

La veu i la mirada de la poetessa mallorquina es transforma, en la deliciosa poesia que avui compartim, en la veu i la mirada d'una atrafegada abella.







Somniant, somniant, ma vida hauré passada
volant pel vell pinar i per la flor del bruc.
Ma tasca ha estat només d'abella enlluernada
o closa dins el buc.

Romeu de vesta humil, captaire que pidola
l'almoina a cada mas que troba pel camí,
aixís he resseguit de grat la farigola,
la menta, el romaní.

I tots per un moment m'han perfumat les ales,
i el sol, meravellós encís d'aquell moment,
m'ha fet esborradís l'encís de plers i gales
robant-me tot l'esment.


                             
Maria Antònia Salvà


10 comentaris:

  1. Tanta sort ser abella
    de feina imposada
    anar de flor en flor

    ResponElimina
    Respostes
    1. De flor en flor, sota un sol càlid; una feina agradosa, ben cert!

      Elimina
  2. ja m'agradaria que les abelles fossin com aquesta

    ResponElimina
  3. No està gens malament, això de viure entre les flors...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'abelleta laboriosa no para de treballar`, això si, entre les flors.
      Petonets!

      Elimina
  4. Una abella que freqüenta les flors remeieres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així serà la mel de dolça i saborosa. El paladar més exigent ho agrairà.

      Elimina
  5. L'abella té una vida de somni entre farigola, menta i romaní.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feinejant tot el dia entre flors i herbes aromàtiques, deu d'arribar rendida al rusc!

      Elimina