dissabte, 13 de febrer del 2016

"QUIN MAL HI HA?" de Apel·les Mestres

Un poema de Apel·les Mestres, candorós amb un puntet de picardia. Un poema que fa somriure i que una joveníssima Núria Feliu va cantar  amb força encert.




Al passar per l'horta collia una rosa,
era una poncella desclosa a la nit;
me'n he anat a missa sens ni recordar-me
que dugués la rosa damunt del meu pit.
Quin mal hi ha?
Una rosa no és més que una rosa!
Quin mal hi ha?
Una rosa bé es pot rumbejar!

 L'he trobat a ell a l'eixir de l'església,
m'ha donat el bon dia, jo l'hi he tornat.
"Quina rosa portes més fresca i gemada!
Si me la donessis em fóra ben grat!"
Quin mal hi ha?
Una rosa bé es pot demanar!

Com a l'hort de casa de roses no en falten,
jo li só donada sens fer-me pregar;
i ara les veïnes no sé què murmuren,
ni perquè somriuen al veure'm passar.
Quin mal hi ha?
Una rosa que un jove ens demana...
Quin mal hi ha?
Jo no entenc perquè li hem de negar!

                                  Apel·les Mestres



Pintura: Robert Reid

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Cap, el que hi ha són veïnes desvagades i xafarderes. ;-)

      Elimina
  2. M'encanten els poemes d'Apel·les Mestres, els trobo molt entranyables...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són deliciosos. Bonics, senzills. A mi també m'agraden molt.
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  3. M'encanta! No el coneixia, aquest poema.
    És veritat, quin mal hi ha?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costen de trobar, Carme, i és una llàstima. Un autor injustament oblidat, com tants...

      Elimina
  4. Una rosa és una rosa
    i això no és poca cosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, coneixes el poema de Martí Dot?

      Una rosa?
      Poca cosa.
      Si voleu, una flor més
      que ha deixat de ser poncella,
      obre el calze, s’ esbadella,
      i és desfullarà després.
      Una rosa!
      Poca cosa?
      Potser si… parlant en prosa.
      :-)

      Elimina