dimarts, 9 de febrer de 2016

"FIDELIAT" de Josep Carner

Avui és l'aniversari del naixement de Josep Carner, recordem al príncep dels poetes catalans amb una poesia on rememora amb nostàlgia el poble on va viure.





M'hagués llevat l'esguard una espasa roenta
jo reconeixeria encara, poble meu,
tes cases, per l'olor de l'encens la de Déu
i la del moliner per una olor de menta,
i per l'olor del pa sabria quina és
casa de cada un dels tres flequers,
i tot flairant l'espígol que es torç damunt la brasa:
- És a can Po - diria -, de vint anys ha malalt -,
l'olor del socarrim trairia la casa
del manescal.
 
Si un filtre m'hagués pres la meva recordança,
vingut ací que fos, esgarriat, de nit,
cada carrer m'hi faria el seu crit:
- jo só la plaça vella on tot el poble dansa,
- jo só la de les botxes, tan plena de brogit,
- jo só la cantonada
on, roja del ponent, vingué l'enamorada,
- jo el carrer del safareig, - jo el carrer del mercat,
- jo aquell de la taverna, tan negre i malgirbat,
- jo só el camí reial, de tanta de requesta:
eres petit, petit, ton pare cada festa,
ficant-te en una sàrria de l'ase, amb cor suau,
cap a la vinya et duia per giravolts de pau. 
 
Si la malaventura m'hagués llevat el seny
a les ciutats lluentes de gran traïdoria,
em voltaries l'ànima, sense esclafit ni reny,
i ta dolcesa m'acompassaria.
Es sentirien veus de noies en el pont;
la merla cantaria ran de la pau nocturna.
Cauria de mos ulls l'anguniada espurna
i el remoreig de fulles em tornaria el son. 
 
Enfront de cada terme, enfront de cada espona
jo sentiria un tel d'oblit que m'abandona;
a cada mata, a cada roc del meu camí
tu ressuscitaries una esma antiga en mi.
I prop del rierol que llisca entre falgueres,
veient-te per les comes, guarnit de prada i blat,
m'aixecaria, nu de les meves quimeres,
i somriuria del meu dany passat. 
  
                                   Josep Carner 



 Pintura Manuel Anoro

12 comentaris:

  1. Fidelitat al poble. Fidelitat als seus poemes.
    Quin gran poeta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé a quin poble es refereix, no ho he pogut esbrinar, ell va néixer a Barcelona. Lloret? Canet?
      Realment el poema em sembla molt bonic, és dels que a mi m'agraden.

      Elimina
  2. No reconeixeria carner en aquest poema...M'agrada això de conèixer les cases per l'olor!!!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Roser, no és el Carner d'altres poemes més coneguts.
      L'olfacte és un sentit molt poderós pels records, molt evocador.
      Petonets!

      Elimina
  3. M'agrada com rememora el poble utilitzant olfacte i oïda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema molt descriptiu, molt visual d'un poble estimat.

      Elimina
  4. El poble on hem passat l'infantesa no es pot oblidar mai... molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records d'infantesa no s'obliden, s'idealitzen.

      Elimina