dimecres, 3 de febrer del 2016

"EL POETA" de Josep Maria López Picó

L'altre dia compartíem un poema que Foix va dedica a Josep Maria López Picó. Avui és aquest poeta el que pren la paraula.




Si feia, com l'infant, llevant de taula,
i a Déu captava una mercè divina,
Ell em donava la paraula
perquè jo en fes dins l'oci una joguina.

Jo, com l'infant, abans que recomenci
l'esplai del joc, vull heure'n el secret:
mou les paraules el silenci,
i es trenca quan sabem com era fet.
  
                   J.M.López Picó
                 "El retorn"

8 comentaris:

  1. López Picó és de bon llegir.
    I de bon escoltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poeta oblidat que, fa temps va tenir molt de renom.

      Elimina
  2. Paraules per fer-ne joguines als moments d'oci...Paraules pràctiques!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paraules per tot, fins hi tot se'n troben en el silenci.
      Petonets.

      Elimina
  3. Com quasi sempre, el que més m'agrada del poema és el final.)

    ResponElimina
  4. diàlegs poètics i amistats poètiques.....abraçades Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amistat i poesia, dues coses que fan la vida transcendent i agradable.
      Elfree, una abraçada!!!

      Elimina