divendres, 29 de gener de 2016

"FUIG EL REAL" de JV. Foix

Ahir va ser l'aniversari del naixement del poeta, avui el de la seva mort. Doble motiu per recordar-lo amb un sonet que va dedicar a Josep Maria López Picó.





                                                                                                      A J.M. López-Picó
 
Fuig el real però la sang m'aviva
i tot és bell, i el món em don' gaubança,
i si em complac en la forest aspriva,
exult en plor davant la plana mansa. 

L'herbei, el roc, la rel, l'aigua captiva,
el joc de nuus, al tard, la nit que avança,
la nau desfeta en la borrosa riba,
l'ocell al ras i l'ombra que l'atansa. 

El vent que alça castells i mou la mar,
i al lluny, entre dos llustres, l'estel rar,
i en carrer tort la cançó de l'auriga; 

el fenc humit, els olis de l'hangar,
el mot novell, i el vell que l'art relliga:
Tot l'or espars en una estampa antiga!

                                     JV. Foix



Pintura: Joaquim Mir

16 comentaris:

  1. M'agrada molt aquest vers: "el mot novell, i el vell que l'art relliga". Sempre "m'exalta el nou i m'enamora el vell", en Foix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta dualitat es fa evident en el mateix llenguatge del poeta, que ens evoca formes medievals i alhora avantguardistes.

      Elimina
  2. Aquest bell sonet ens mostra imatges marineres.
    Potser el poeta de Sarrià s'inspirà al Port de la Selva, on hi passava llargues temporades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, el paisatges de Port de la Selva són veritablement inspiradors, especialment al capvespre.

      Elimina
  3. " I tot és bell i el món em don gaubança"..."l'ocell al ras i l'ombra que s'atansa"...I "aquest estel entre dos llustres" unes imatges poètiques molt boniques!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poeta amb un vocabulari exuberant. Molta música en els seus versos.

      Elimina
  4. Tot està en moviment, tot flueix.

    ResponElimina
  5. el Foix és un dels meus poetes de capçalera

    ResponElimina
  6. Foix té una mestria difícilment superable. Igual fa sonets que textos avantguardistes. M'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Foix domina la vessant més clàssica de la poesia i alhora la més innovadora. I sempre ho fa genial.

      Elimina
  7. Excel·lent. Quina musicalitat, quin vocabulari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema que canta, que dringa. Bonic de llegir i d'escoltar.

      Elimina