dimecres, 16 de desembre del 2015

"LA NIÑA ROSA, SENTADA" de Rafael Alberti

Avui és l'aniversari del naixement de Rafael Alberti. El recordem amb un poema, una elegia, en el que explica una vivència seva: la d'una nena veïna, que somniava viatges, viatges que no va poder realitzar.




La niña rosa sentada.
sobre su falda,
somo una flor,
abierto un atlas.
¡Cómo la miraba yo
viajar, desde mi balcón!
Su dedo, blanco velero,
desde las islas Canarias
iba a morir al mar Negro.
¡Cómo la miraba yo
morir, desde mi balcón!
La niña rosa, sentada.
sobre su falda,
como una flor, cerrado, un atlas.
Por el mar de la tarde
van las nubes llorando
rojas islas de sangre.
                      Rafael Alberti


Pintura: J.Sorolla

8 comentaris:

  1. Un poema acolorit:
    La nena rosa.
    El veler blanc.
    El mar negre.
    Els núvols rojos.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Si que fa pena aquesta nena somniadora, quantes coses imaginades que no va poder realitzar!

      Elimina
  3. Potser els va realitzar amb la imaginació...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, no va tenir temps de fer-los d'altre manera. Clar que som molts els que tenim somnis sense complir i no és la mort la que ho impedeix, sinó la vida.
      Petonets!

      Elimina
  4. mai se sap.....sempre he preferit a Lorca ....però Alberti també fou bon poeta no genial com l'altre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort tenim molts grans poetes. Genials ja en són menys i Lorca ho era, jo també ho crec.

      Elimina