dijous, 3 de desembre de 2015

"EL VELL VESTIT" de Joana Raspall

Demà, 4 de desembre, és el segon aniversari de la mort de Joana Raspall. La recordem amb un poema colpidor, força diferent als que ens té acostumats.





Duc un vestit antic de seda forta
que, de tant dur-lo, m’ha emmotllat la pell.
El gest més ferm queda travat per ell
i el crit més viu fa so de fulla morta.
Em cansa forcejar en la lluita vana
de retrobar el mot just, l’acord real.
El vestit vell m’estreny fins a fer mal
i tremolo del fred que m’encomana.

Enyoro la nuesa beneïda
que em deixava indefensa en el neguit,
quan tot podia ser viscut i dit
al compàs jove que no té cap mida.
Sota la pell del meu antic robatge
sóc viva, malgrat tot, i sóc rebel,
i amb els que lluiten forjo el mateix cel
de llibertat, des del meu esclavatge.

                       Joana Raspall



Pintura: Nicoletta Tomas

10 comentaris:

  1. Tens raó que és molt colpidor, al menys crec que a les dones ens arriba ben endins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el llegeixes sents l'opressió d'aquest vestit que estreny i que pot arribar a ofegar.
      Estremidor.

      Elimina
  2. Per anys que passin la paraula és viva i rebel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la Joana va ser, les seves paraules i la seva rebel·lia són vives encara.

      Elimina
  3. No el coneixia aquest poema, i és veritat, trobo que no és gens el seu estil, tot i que se la pugui considerar una dona rebel...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes més popular de la Joana són els que dedica al seu públic més jove: els nens. Però els seus últims poemaris que són molt més personals i introspectius. Admirable en totes dues vessants.
      Petonets!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Costa despullar-se d'aquest vestit opressor. No sempre s'aconsegueix...

      Elimina
  5. el temps passa i ens pesa....dos anys ja .....gràcies pel poema colpidor sí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa el temps a un ritme vertiginós. Per sort la Joana va tenir-ne per deixar una obra molt extensa i completa, no solament en poesia.
      Una gran dona, sens dubte!

      Elimina