dilluns, 30 de novembre de 2015

"UNA TARDA FOSCA" de Joan Vinyoli

Avui, data de la mort de Vinyoli el recordem amb un poema.  


 




Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d’un bosc d’alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.

Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?


                     Joan Vinyoli 
                    "Ara que és tard"

13 comentaris:

  1. És un poema trist i fosc.

    Desitjo que la seva pregunta tingués una resposta afirmativa... que trobés algú que l'ajudés a portar el feix de llenya seca i a encendre un petit foc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que si que el trobes, hi ha carregàs que es fan molt feixugues per una persona sola.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Sembla un contrasentit, però té certa lògica.

      Elimina
  3. Quan algú se'n va, és una tarda fosca...
    Petonets , Glòria.

    ResponElimina
  4. Un poema per llegir i rellegir i tornar a llegir. Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que passa amb els bons poemes, no te'n canses mai.

      Elimina
  5. Quina figura més fantàstica els crits vermells, no Glòria?
    Un bon homentage per l'aniversari. No podem dir que no estiguem ben informats de poesia i poetes amb el teu blog, eh?

    ResponElimina
    Respostes

    1. Sempre procuro recordar els poetes en les dates del seus aniversari.
      Comparteixo la poesia que m'agrada, però, malauradament, no tinc gaires coneixements i ho he de suplim amb entusiasme.

      :-)

      Elimina