dilluns, 2 de novembre de 2015

“LA FULLA” de Teodor Llorente

Aquestes dates, aquestes festes recorden la mort. La trobem en el poema d'avui, la mort de una fulla, que serena i conformada accepta que tot s'acaba. S'acaba la vida, com s'acaba la bellesa i les glòries d'aquest món.


                                                


                                                                                                     Imitació d’Arnault
 

Sola de l’arbre on vas tu?
 On vas pobre fulla morta?
-Jo no ho sé, vaig on me porta
el vent que volant em du.

Des del dia que arrancà
 la rama en naixquí
 jo vaig del bosc al jardí,
de les muntanyes al pla.

I no em queixe. Que he de fer?
Vaig on van totes les coses,
com les fulles de les roses,
com les fulles del llaurer.

                   Teodor LLorente






 Il·lustració: Natalie Salbieva

8 comentaris:

  1. "Vaig on van totes les coses" és molt bell i cert, tots compartim la mateixa fi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la naturalitat amb que accepta el seu destí la petita fulla. No hi ha fatalisme, ni queixa.

      Elimina
  2. Quina metàfora de la vida i de la mort, Glòria, On van totes les coses, on anem tots... Potser en el moment que no tenim força per agafar-nos a la branca i el vent se'ns enduu, la vida comença a escapar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha poemes molt importants i bells que parlen de la mort, altres anys els hem compartit, però enguany he triat aquest precisament per la seva senzillesa.
      És evident que la vida és molt bonica i que hem de lluitar per ella, però també sabem que tot té un final i que s'ha de procurar afrontar-lo amb dignitat.

      Elimina
  3. ...o el camí de la vida. No coneixia aquest poema de Llorente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costen de trobar poemes de Llorente per la xarxa, i els que trobo són molt llargs. Penso que va ser una persona que va estimar i defensar la seva llengua i que és mereix que el recordem.

      Elimina
  4. Respostes
    1. La bellesa és efímera, tot i que crec que les fulles de les roses seques conserven gran part del seu atractiu i del seu aroma.

      Elimina