dimecres, 11 de novembre de 2015

"IN MEMORIAM" de M. Martí i Pol

Avui, aniversari del traspàs del poeta el recordem amb una poesia de "La Fabrica", un In Memoriam que dedica a una empleada, companya, potser, de l'Elionor o de la Rita Mirambell. 





Com que no sempre el poema s’organitza
entorn d’una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat González,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s’havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema;
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat González mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l’havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat González…

                            M. Martí i Pol
 

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Una petita història, com tantes de les que hi devien haver a "La Blava".
      Els ulls del poeta ens ofereix una mirada entre observadora i tendre.

      Elimina
  2. Ens fa estimar la Soledad.
    Moltes mares i àvies nostres han treballat com l'esquerràs. Es perd per sempre, però gràcies a aquest poema es recordarà sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una vida humil, anònima i anodina. Fidel reflex de tantes dones que van lluitar treballant molt per tirar endavant una família, una casa.
      Pobre, Soledad, poc va gaudir de la jubilació!

      Elimina
  3. Poema narratiu i trist però realista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo li trobo certa tendresa, segur que el poeta apreciava aquest tipus de dones sofertes.

      Elimina
  4. És ben bé un poema d'estar per casa, un tros de vida quotidiana...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, més aviat un poema d'estar per la Fàbrica!
      En aquest poema no hi ha lirisme de cap tipus. És una mirada afectuosa, un comiat a una dona senzilla que s'ha deixat la pell treballant.
      La vida!
      Petonets, M. Roser

      Elimina
  5. Les garrofes, com persones. La soledat esdevé substantiu, més que nom propi. Quina manera més lúcida de dir coses!!

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La soledat de la Soledat, una vida dura i vulgar com n'hi ha tantes, que en la senzillesa del poema té una intensitat colpidora.

      Elimina