dilluns, 16 de novembre de 2015

" MOTS " de Joan Brossa


Brossa vol  les paraules “lliures” –com Maragall les volia “vives”- per explicar el seu món personal, el món d’un poeta que viu “lliurement” el seu temps, com ho manifesta en aquest sonet.




 
Tinc un llenguatge per a explicar faules
i designar conjurs de cor i ment;
conjunts de lletres formen les paraules
que jo articulo gramaticalment.

Amb l’estructura de la llengua intacta
si una frase és el peu, l’altra la mà;
coses i noms per dins tenen un pacte.
–Senyors, avui no passo més enllà.

Heus aquí lluna, sol, casa, cisterna;
heus aquí ombra, cel, paraigua, riu;
té cada mot la seva imatge interna
a part de la saliva de qui el diu.

Jo no sé pas si un dia podré escriure
el mot en tant que mot i objecte lliure.

                                 Joan Brossa 


12 comentaris:

  1. Fa pensar molt. La paraula per sí sola i el significat que té.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fascina la quantitat de paraules que existeixen, que TOTA cosa tingui el seu nom precís. És meravellós.
      Un dia en faré un poema...

      Elimina
  2. Per tenir paraules lliures primer cal ser lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que en Brossa buscava aquesta llibertat. La seva i la de les paraules.

      Elimina
  3. Vaja, una reflexió metalingüística.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això sembla. Brossa ens vol fer reflexionar.

      Elimina
  4. Genial Brossa i les seues paraules lliures

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brossa sempre té un punt de genialitat, en les paraules dels seus poemes i en la seva poesia visual.

      Elimina
  5. L'ideal seria paraules vives i lliures...
    Petonets Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has clavada, M.Roser. Això seria l'ideal.
      Petonets!

      Elimina