divendres, 6 de febrer de 2015

"YO EN EL FONDO DEL MAR" de Alfonsina Storni

El poema d'avui, molt infantil, em va sorprendre quan vaig pensar que Alfonsina es va suïcidar llançant-se al mar. Potser en la seva fugida esperava trobar aquest món ideal que va imaginar en aquesta poesia.






En el fondo del mar
hay una casa de cristal.

A una avenida
de madréporas
da.

Un gran pez de oro,
a las cinco,
me viene a saludar.

Me trae
un rojo ramo
de flores de coral.

Duermo en una cama
un poco más azul
que el mar.

Un pulpo
me hace guiños
a través del cristal.

En el bosque verde
que me circunda
—din don... din dan—
se balancean y cantan
las sirenas
de nácar verdemar.

Y sobre mi cabeza
arden, en el crepúsculo,
las erizadas puntas del mar.

             
                   Alfonsina Storni



12 comentaris:

  1. Potser ja era un poema premonitori, sobretot els darrers versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, els darrers versos ja són menys riallers, menys infantils que els anteriors.

      Elimina
  2. Colpidor, tenint en compte el seu suicidi... Qui sap si la imaginació li servia per fugir de la realitat o donar-se forces per fer-ho. Costa d'imaginar. Aquest poema realment sembla un conte infantil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va tenir una vida intensa i no massa feliç, imagino que seria la malaltia la que la va abocar al suïcidi, la gota d'aigua que la va desbordar.

      Elimina
  3. Sorprenent. Jo tampoc m'ho imaginava tenint en compte com va acabar la seua vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé exactament quan va escriure aquest poema, ho he buscat, però no ho se trobar, però és una mica desconcertant pensant quin va ser el seu final.

      Elimina
  4. Els poemes infantils m'agraden molt, sempre :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és realment bonic, tan colorit, tan visual. I té bon ritme. A mi també m'agraden.
      ;)

      Elimina
  5. Realment les persones som ben estranyes...Ser capaç de fer un poema tan infantil i bonic, no és el perfil d'una persona que acaba suïcidant-se....Has escoltat mai la cançó Alfonsina i el mar? És molt bonica!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que desconcerta, però la vida d'Alfonsina no va ser un camí de roses; la mort d'un esser estimat i una malaltia amb mal pronostic poden capgirar l'enteniment d'una persona.
      La cançó m'agrada molt, en algunes versions m'eriça la pell.
      Petonets!

      Elimina
  6. No podem saber què hi ha en la ment d'un suïcida. A la de l'Alfonsina hi havia una càrrega de poesia. Potser finalment aconseguí gronxar-se amb les sirenes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es tranquil·litzador pensar-ho, pensar que finalment trobés la pau entre les sirenes.

      Elimina