dilluns, 2 de febrer de 2015

"ESPERANT UN VAIXELL" de Joan Alcover

Un poema del mallorquí  Joan Alcover autor de "La balanguera" entre d'altres coneguts poemes, el d'avui confirma que lo pitjor que ens pot passar és perdre fins l'ultima esperança.




Esperant un vaixell 
que no venia
la vida es va passar
i aclucà els ulls mirant
la llunyania
que junta cel i mar.

És trist; però no tant
en comparança
d'aquell que sobreviu 
a l'esperança
i ja sap que el vaixell
no ha de arribar.

            Joan Alcover



Aquarel·la: F. Rei

14 comentaris:

  1. He vist el vaixell davant dels ulls de qui se'l mirava. Potser en el text on convergiran els ulls trobarem el port que ens esperança.

    Un petonarro...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si has vist el vaixell vol dir que existeix, i si és així, si no arriba l'anirem a buscar.
      Molts petonarros!!!

      Elimina
  2. Un gran poema i una més gran encara reflexió.

    Per rumiar-hi, seriosament. Jo no sé si hi estic gaire d'acord, perquè si sabem que un vaixell no ha d'arribar, en comptes de l'esperança en va, podem esperar una altra cosa, un avió, un tren o una bici. Clar que si esperem no sabem que no ha d'arribar i ens pensem que sí. Tot té diverses maneres de mirar-se. I és que jo mai no he acabat de compartir la bona fama que té l'esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança, com la il·lusió, ajuden a suportar la vida; el que no es pot ser és un somiatruites, un il·lús. Com bé dius, si sabem que el que esperem és un impossible millor és conformar-se amb una metafòrica bicicleta.
      Pot ser si que entre uns i altres em sobrevalorat l'esperança...

      Elimina
  3. En Bob Dylan, segurament que sense voler, li va copiar el títol d'una de les seves cançóns: "El dia que el vaixell vindrà"

    ResponElimina
    Respostes
    1. O que no vindrà...
      El poema no ho deixa gens clar.

      Elimina
  4. Diuen d'algú que de tant mirar el mar esperant el vaixell, se li va entristir la mirada...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, això és molt poètic i molt trist!
      Millor és mirar el mar, sempre canviant, sempre majestuós sense esperar vaixells hipotètics.
      Petonets!

      Elimina
  5. Crec en l'esperança de ser capaços de continuar camí, tant si ve el vaixell com si no, perquè sempre tindrem la mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una esperança positiva, que no és conformi en mirar solament. Si el vaixell no arriba segur que trobarem d'altres coses igual o més interessants en el mar.

      Elimina
  6. estic convençuda que aquest vaixell ens portara a ítaca! i si no sabrem nedar....seriosament la poesia molts cops és pura filosofia de vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arribarem a Ítaca en vaixell, fent crol o braça marinera.
      Oh, i tant!

      Elimina
  7. Si que és trist, jo crec que deixaria d'esperar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixar d'esperar deu ser encara més trist, a no ser que posis la il·lusió en altres coses.

      Elimina