dimecres, 16 d’abril de 2014

" PERQUÈ HAS VINGUT " de Joan Salvat Papasseit

Un dels deliciosos poemes de "La rosa als llavis", que evoca l'amor, la primavera, la joia de viure.





Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                         envejosa
                                        a les roses:

mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora al seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
Diré el teu nom
                                I el cantarà l’alosa.


                                                                   J. Salvat-Papasseit           
                                                                   "El poema de la rosa als llavis"


28 comentaris:

  1. Preciós poema d'en Papasseit.
    Just fa un parell de dies han esclatat els lilàs al jardí de casa i el poema m'ha retornat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots els poemes de "La rosa als llavis" els trobo deliciosos, frescos, suggerents...
      Quina sort tenir un lilàs! És una flor realment bonica.

      M'agradaría d'aconseguir el teu llibre. Em pots dir on?

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. Debian estar enamorat quan va escriure aquests poemes. En altres poemaris no és tan juganer ni tan subtilment eròtic.

      Suprimeix
  3. sempre m'ha agradat molt Papasseit i per descomptat aquest poema! gràcies Glòria en fas estar a la idem llegint els poemes que ens regales

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ha,ha. Si que us elevo amb la poesia que compartim. Això em fa estar orgullosa, Elfree.

      Suprimeix
  4. El poeta ha trobat una noia que porta la primavera a l'ànima.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Noies així són les que enamoren als poetes. I les que els inspiren poemes tan tendres que commouen.

      Suprimeix
  5. M'encanta, és d'una de les millors époques del poeta malaguanyat

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots aquests poemes de "La rosa als llavis" són, com bé dius, encantadors. Una bona època pel poeta, que tan poc temps va tenir per escriure

      Suprimeix
  6. Respostes
    1. Tot el poema és magnífic, l'última estrofa la cirereta.
      Un poema rodó.

      Suprimeix
  7. De vegades el cel em regala un ocell al pas del pensament de l'estimat. I recomforta.

    Uns petons...

    ResponSuprimeix
  8. És dels poemes que més m'agraden d' en Papasseit...
    Petonets, Glòria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una delícia. La veritat és que tots els de "La rosa als llavis" ho són.
      No em canso de llegir-los.

      Suprimeix
  9. amb aquest poema vaig descobrir a Papasseit

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Descobrir a Pappasseit és una experiència que no s'oblida mai més.
      Sempre queden els seus poemes dins el cor.

      Suprimeix
  10. Papasseit tio com la claves!

    ResponSuprimeix
  11. ostia!! És marevellós, estupefacte! Papasseit cunde! ole!! #totssompapasseit

    ResponSuprimeix