divendres, 28 de març del 2014

" ¿NO CESARÁ ESTE RAYO? " de Miguel Hernández

Avui és l'aniversari d'aquest gran poeta. Una vida breu i dissortada que ens deixa una obra colpidora i bellíssima.





¿No cesará este rayo que me habita
el corazón de exasperadas fieras
y de fraguas coléricas y herreras
donde el metal más fresco se marchita?

¿No cesará esta terca estalactita
de cultivar sus duras cabelleras
como espadas y rígidas hogueras
hacia mi corazón que muge y grita?

Este rayo ni cesa ni se agota:
de mí mismo tomó su procedencia
y ejercita en mí mismo sus furores.

Esta obstinada piedra de mí brota
y sobre mí dirige la insistencia
de sus lluviosos rayos destructores.


                            Miguel Hernández

16 comentaris:

  1. No sabia que avui era el seu aniversari. Es d’aquelles coses que en fan ràbia, per que per una banda vol dir que soc un desastre ( Hernández es dels meus poetes preferits) i per altre que no se li dona el ressò i l’ importància que es mereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una llista dels poetes més importants i cada primer de mes la vaig consultant.Així no els oblido.
      Hernàndez és un dels grans, i mereix un reconeixement, però a part de les magnífiques versions musicals, cantades per Jarcha, Serrat i Ibañez, no s'escolta gaire la seva poesia. gaire.

      Elimina
  2. Diuen que una mort digna serveix per tota una vida.
    Miquel Hernández va viure dignament i va morir més dignament encara. Va ser valent fins el darrer moment, víctima com molts d'altres, del feixisme.
    A més d'un gran poeta, és un heroi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una persona honesta amb una vida del tot dissortada. Una infància fent de pastor a desgrat, una guerra que trenca totes les esperances, un fillet que no va poder sobreviure, la condemna de mort,commutada, i tot per morir finalment de mala manera malalt a la presó.
      Als 30 i pocs anys.

      Elimina
  3. Ja havies penjat algun poema seu, és boníssim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquest vuit poemes, per les etiquetes els trobaràs fàcilment.
      Sempre emociona, escriu amb el cor.

      Elimina
  4. Ni quan trona els rajos me colpeixen així... Aquest any no tinc ànimes que es daleixin per ser heroïnes.

    Ais, com es pot quedar un de pedra mentre hi hagi versos com aquestos... :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema trasbalsa, esborrona, no deixà mai indiferent.
      Però hi ha gent per tot, impassible, insensible... que no escolten!

      Elimina
  5. El Miguel Hernández de la segona època és el més autèntic...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el llegeixo sense gaire criteri, aleatòriament i tot m'ha agradat
      Bon poeta.
      PETONETS..

      Elimina
  6. hi ha versos d'ell que encara conservo intactes en la memòria del cor i de la ment grandíssim i dissortat poeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son aquests versos que ens acompanyen, que sempre tenim presents, perquè els portem dintre el cor. .
      Quanta mort absurda!

      Elimina
  7. sempre és un plaer llegir els grans poetes, i un aprenentatge... a més cal recordar-los sempre perquè és llegint-los que els fem immortals

    una abraçadeta Glòria ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegint-los els fem immortals i ells ens ofereixen una poesia magistral de la que podem aprendre molt, apart del gaudi d'assaborir-la.

      Una abraçada, Joan!
      :D

      Elimina