divendres, 14 de març de 2014

" MI MAL" de Gertrudis Gómez de Avellaneda

Un enemic perillós per una dona a la que els seus amics coneixien com la Tula.  Amb el seu caràcter i la seva agitada vida costa creure que tingues temps per caure en el tedi.





    En vano ansiosa tu amistad procura
    Adivinar el mal que me atormenta;
    En vano, amigo, conmovida intenta
    Revelarlo mi voz a tu ternura. 


    Puede explicarse el ansia, la locura
    Con que el amor sus fuegos alimenta.
    Puede el dolor, la saña más violenta,
    Exhalar por el labio su amargura... 


    Mas de decir mi malestar profundo,
    No halla mi voz, mi pensamiento, medio,
    Y al indagar su origen me confundo:


    Pero es un mal terrible, sin remedio,
    Que hace odiosa la vida, odioso el mundo,
    Que seca el corazón... ¡En fin, es tedio!

                                 G. Gómez de Avellaneda
     
    Pintura: Tamara de Lempicka

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'avorriment pot pesar com una llosa. Però no l'entenc en una dóna intel·ligent com va demostrar ser ella.

      Elimina
  2. M’has descobert una nova escriptora, no la coneixia. La poesia m’agrada’t. Investigarem més sobre ella.
    Gracies, petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el bicentenari del seu naixement, però la seva poesia és interessant i vigent.
      Gràcies a tu.
      Una abraçadeta!

      Elimina
  3. L'avorriment duu
    la consonant del rosegador.
    I el formatge no plau
    mai prou a qui l'ansia.

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest no és dels que mengen formatge, més aviat rossegen el cervell amb ànsia.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Va néixer el 2014, enguany fa dos-cents anys, però té una poesia força actual.

      Elimina
  5. Caram, veig que l'avorriment pot provocar que algú escrigui un sonet...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! un sonet és complicat d'escriure, pots estar una bona estona distreta entre la mètrica i les rimes. ;D
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  6. Quin poema més estrany, no hauria definit mai l'avorriment d'aquesta manera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que a demés d'avorrida estava una mica deprimida.

      Elimina
  7. devia escriure el poema per dissimular

    ResponElimina