dimecres, 26 de febrer del 2014

"GRAVAT DE LES IV ESTACIONS..." de Joan Sales

Compartim avui un curiós poema de Joan Sales, les quatre estacions del any i de la vida.

                               ... que hi ha a les golfes d'algunes cases de pagès.

     

        Ja ve, amb la PRIMAVERA,
        la tebior primera.
        El cel és nou i viu.
        Els bens ingenus belen
        i les fonts es desgelen.
        Els ocells fan el niu.

 
Una noia en esclops escolta un noi i calla.
                                                Sota el seu gran barret de palla
                                            la noia el mira i riu.


      Bru segador, que sua
      amb la pitrera nua,
      aquí tenim l'ESTIU.
      De nits assaja, caute,
      una nota de flauta
      el gripau vora el riu.

A una dama galant sembla dir moltes coses.
                                                   Ella, guarnint-se el pit de roses,
                                              no el mira, però riu.



      Vénen les pluges tendres.
      Els camps són d'or i cendres.
      ¡Quins sanglots! ¿No sentiu?
      És la TARDOR, que plora
      dolçament, allà fora.
      A dins, el foc reviu.

Vet aquí un cavaller als peus d'una endolada.
                                                 Blanca, ullerosa, reservada
                                            ella el mira i no riu.


      El bosc, de tofa en tofa,
      sota la neu s'aclofa.
      El cor se'ns torna esquiu
      És la sàvia tristesa
      de l'HIVERN, que amb peresa
      s'arrauleix al caliu.

 El vent, com el Destí, truca de porta en porta.

                                                     Prega un home prop d'una morta
                                                     que ni el mira ni riu.


                                                                                         Joan Sales


16 comentaris:

  1. Oh!!! m'ha agradat molt, és d'aquells poemes que es llegeix una manera alegre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema original. Molt visual i alegre...Bé, al final no ho és tant.

      Elimina
  2. molt bells versos aquests Glòria, que se'ns dubte veuen molt més enllà de les estacions...
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa la vida, canvien les estacions, però la poesia perdura. :D

      Elimina
  3. No el coneixia. Tràgic final... ens espera.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Xavier, això ja ho sabem, però mentre no arriba gaudim de les estacions i de la vida!

      Elimina
  4. Hivern ferotge, devastador. Però molt ben escrit, directíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És força diferent a altres poemes que conec de Sales. L'hivern devastador dóna sempre pas a la primavera. La mort, a un renaixement.

      Elimina
  5. Preciós, m'ha encantat aquesta senzillesa bucòlica, en un escriptor tan gran...
    En algunes cases els he vist aquests rellotges.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran escriptor que malauradament en poesia no és va prodigar gaire.
      Aquestes rajoles de les quatre estacions són maquíssimes. També m'agraden molt les de la rosa dels vents.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  6. És la vida que passa i recomença i no s'acaba mai perquè camina en cercle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, ja ho diuen que el temps no passa, els que passem som nosaltres.

      Elimina
  7. m'ha agradat ! de Joan Sales tic pendent llegir Incerta glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc he llegit "Incerta glòria". Ho confesso. :(
      La vaig anar a buscar a la biblioteca i al veure un llibre tan gruixut em vaig espantar. Ho he deixat per més endavant.

      Elimina