dilluns, 3 de febrer de 2014

" AGAFA'M PER ON VULGUIS" De Segimon Serrallonga

Un poema del poeta de Torelló, de qui ja van compartir les magnífiques Tankes de la Memòria.




Agafa'm per on vulguis,
hi trobaràs la por.
La por pesa muntanyes
i encén vials somorts.
Sovint frisant espero
davant del horitzó
que una altra por més fonda
en llevi el tremolor.
Encarcarat de vista
oblido qui sóc jo.
La solitud no tempta.
la por mata la por.

             S. Serrallonga


22 comentaris:

  1. Des de Torelló, també:

    La por? No dir-la.
    Dins la infinita gorja
    jamai pots caure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Torelló hi ha bons poetes, ja ho crec!
      I Gats literaris de molt de prestigi.
      Molt bo l'haikú!

      Elimina
  2. La por s'encomana,
    el coratge cal treballar-lo.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Xavier, tota la raó. La por s'encomana i s'apodera de nosaltres, costa un gran esforç dominar-la.

      Elimina
  3. Té raó, una por més gran mata la por petita...

    Però millor no caure en la infinita gorja de la por...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, com el dolor. El gran dolor mata el petit.
      Viure amb por és terrible. S'ha d'intentar superar-la, però no és fàcil.

      Elimina
  4. Quan has patit de debò, les pors quotidianes desapareixen, i la realitat et sembla maca. Quin final més contundent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...la por mata la por.
      Si que és un final rotund. Dóna cos a tot el poema.

      Elimina
  5. Sempre hi ha pors més grans que ens distreuen de les petites, o al revés. M'ha agradat moltíssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt quan el vaig descobrir. D'alguns poetes costa trobar obra i és una pena perquè n'hi ha de molt bons, com el d'avui.

      Elimina
  6. La por mata la por. I tant. M'agrada el poema. Ara que també m'agrada molt l'aportació de Jordi Dorca.

    ResponElimina
  7. La por és la nostre assegurança de vida....sense ella no duraríem ni dos dies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirat d'aquest punt de vista, com un instint de conservació o de supervivència la por pot ser positiva, sempre que no t'invalidi per prendre iniciatives o ens faci covards.

      Elimina
  8. No coneixia aquest poeta...El poema m'ha fet pensar en el bandoler!
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cognom poc corrent que sempre ens farà pensar en el bandoler de les Guilleries, tot i que ell no se'n deia de Serrallonga. Per cert ahir la van fer per televisió.
      Petonets.

      Elimina
  9. Pot ser pitjor la por davant d'un fet que el mateix fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert. Val més encarar-se a les coses sense pensar en el pitjor. No tot ha d'anar malament i, després, la mala estona no ens la treu ningú.

      Elimina
  10. Més val fraccionar la por en petites parts i anar-la encarant a poc a poc. Que no sigui que la por en ens deixi viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la por s'apodera de nosaltres estem perduts! La tàctica de fraccionar-la pot funcionar. Petites pors que podem anar vencent d'una en una.

      Elimina
  11. Por com batecs, doncs. Acompassar-la per cantar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus que cantar la por ens pot ajudar a vèncer-la?
      Pot ser si, potser sigui una de les maneres de treure-se-la de sobre...

      Elimina