dimecres, 6 de novembre del 2013

" INVITACIÓ A PARTIR " de Salvador Espriu

Espriu va dedicar a la seva mare  "Les roses recordades". En el poema d'avui també fa una endreça al record de la seva mare.


Recordant sempre la meva mare. 
7-VIII-1950   
  


La fruita d'or llunyana.

-Deixa enrera el record 
de la perduda tarda.
Deixa enrera la veu de la muntanya.
Navega fora port,
a l'esperança.

Calma, illa, veler,
la fruita d'or.

          Salvador Espriu
              "Les Hores"


Pintura: J. Monchon

16 comentaris:

  1. Quin record més metafòric, m'agrada molt!

    ResponElimina
  2. A vegades quan els poemes són tan personals et pots perdre perquè no captes l'essencia del detall però en ocasions els pots amotllar a les teves experiències. Suposo que es tracte d'això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no són poemes molt explícits cada lector en treu una lectura diferent del mateix poema. Aquesta és una de les coses que m'atrauen de la Poesia.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Dolç record. El poema està datat el mateix dia de la mort de la seva mare.

      Elimina
  4. Navega fora port,/ a l'esperança. M'agraden aquests versos tant si parlen d'un destí personal com de país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança és una bona companya, cal tenir-la sempre al costat.

      Elimina
  5. És que les mares es mereixen tots els poemes que els hi dediquem...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Ara que jo mai n'he dedicat cap a la meva mare, un esser excepcional. No trobo paraules...
      Petonets.

      Elimina
  6. No sabria interpretar-lo... però és bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema, molt metafòric, pot tenir diverses lectures, però com que porta la data del dia que va morir la seva mare és sens dubte un homenatge i un record per ella.

      Elimina