dimecres, 13 de novembre de 2013

" TARDOR " de Josep Sebastià Pons

Josep Sebastià Pons (1886-1962) és ben segur la personalitat literària i de més prestigi al Rosselló i una de les veus líriques més intenses de la poesia catalana. Poeta i obra pateixen, encara, d'un oblit immerescut.



Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.


Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.


Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l’única resposta.

                        Josep Sebastià Pons                                          "Les hores retrobades"

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Tot ell és un bonic poema. A mi m'agrada quan diu "La melangia llaura
      camps de records però ja res no sembra..."

      Elimina
  2. I és que la tardor sempre porta notes de malenconia. Bonic poema.

    ResponElimina
  3. Sí, és un poeta bastant desconegut. Un poema teixit de malenconia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gens conegut, tot i el que va lluitar al Rosselló per la nostra llengua.

      Elimina
  4. No coneixia aquest poeta...M'ha semblat força corprenedora la poesia.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema bonic. Descriu de forma molt lírica un ocàs a la tardor.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina