dimecres, 27 de novembre de 2013

" TERRA NATAL " de Marià Villangómez

El poeta ret homenatge a la seva Eivissa natal en aquest poema en el que declara el seu amor a la terra i a la parla de la seves gents.




Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de mot antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somniar-hi, entre la mar i el vent.


                            Marià Villangómez




Pintura: H. Tormo de Sales

10 comentaris:

  1. Arrelem, o ja estem arrelats... m'agrada la paraula, arrelem a la nostra terra... tampoc no sabria com evitar-ho, per part meva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones arrels, bona terra. No en trobaríem de millors.

      Elimina
  2. Jo també vull escoltar el parlar de ses illes durant molt de temps. I el del país valencià, de la Franja, de la Catalunya Nord, de l'Alguer... m'encanta aquest autor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran poeta, poc conegut, Marià Villangómez. No sé si a ses illes recorden el centenari del naixement, aquí no sé que li hagin fet cap homenatge.

      Elimina
  3. és una preciositat de poema, ple de delicadesa
    magistral
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon poema i bon poeta, Joan.
      Gràcies, pel comentari!

      Elimina
  4. Sí, estem arrelats, per sort encara en som molts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les arrels són fondes, no és fàcil arrencar-les.

      Elimina
  5. Un poema preciós, m'ha encantat aquest estil semblant a en Segarra i això que no coneixia al poeta...Em sento molt propera a tothom qui estima la seva terra! M'agraden les fots d'aquests darrers posts.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, és un poema que a mi també m'agrada molt, és un tema amb el que ens sentim identificats.
      Petonets!

      Elimina