dimecres, 14 d’agost del 2013

"NOSALTRES TOTS, CASTELLERS"

Espriu i els castellers, tots agermanats per servir al nostre poble.


                                           Per a l'estimat Lluís Mercadé,
                              que m'ho ha demanat

S'aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.

Truquen a portes
d'oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.

Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.

Volem la força
dins l'ordre perfectíssim
de la mesura.

En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.

Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?

Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.

Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.

Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.

Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.

            Salvador Espriu



Pintura: Elena Kudryashova
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. Quadern de mots14 d’agost del 2013, a les 7:59

    Pell de gallina cada vegada que veig alçar-se un castell. El castell que es va fer a la piscina del Sant Jordi IMPRESSIONANT.
    Tots a una, avui tots som castellers per alçar el nostre poble cap a la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’agost del 2013, a les 21:12

      A mi em fa la mateixa impressió, la mateixa emoció que tu sents.
      No vaig veure el castell de la piscina de Sant Jordi. Es pot trobar a algun lloc de la xarxa?
      Endavant: Tots a una, tots castellers!

      Elimina
    2. Quadern de mots16 d’agost del 2013, a les 8:31

      http://www.youtube.com/watch?v=SLwCssAMGo4

      aquí tens el vídeo. Emocionant!

      Elimina
    3. Glo.Bos.blog16 d’agost del 2013, a les 23:19

      Tens raó, pell de gallina!
      Amb el teu permís me'l emporto al altre blog.

      Elimina
  2. Carme Rosanas14 d’agost del 2013, a les 10:51

    No coneixia aquest poema d'Espriu. Moltes gràcies per acostar-lo.

    Tots som castellers, és ben cert... avui més que mai.

    Una abraçada, Anton!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’agost del 2013, a les 21:21

      Pel que sembla és un poema de encàrrec, però te raó:
      Agermanats hem de sumar esforços!

      Elimina
  3. Relatus14 d’agost del 2013, a les 16:26

    Força, mesura, equilibri, seny, trencar silencis... jo penso que ho aconseguirem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’agost del 2013, a les 21:23

      Jo hi confio, encara que entenc que és difícil.
      Tan de bo ho arribi a veure!

      Elimina
  4. M. Roser14 d’agost del 2013, a les 19:42

    Els castellers, un bon exemple...Si ajuntem les nostres forces arribarem fins a tocar el cel.
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’agost del 2013, a les 21:24

      Tocar el cel de la Independència, un cel somniat!
      Petonets, M. Roser!!!

      Elimina
  5. Elfreelang15 d’agost del 2013, a les 11:54

    ben triat el poema! amunt amunt com els castellers i els castells!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’agost del 2013, a les 21:26

      Amunt! Endavant ni un pas enrere. Encara que el camí sigui llarg i costerut hi arribarem!
      Una abraçada, Elfree!

      Elimina
  6. Rafel16 d’agost del 2013, a les 19:15

    Molt bo recuperar el poema d'Espriu. Als castells tothom pot fer en la mesura de les seves possibilitats una aportació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog16 d’agost del 2013, a les 23:33

      Els castells són un exemple de com amb l'esforç comú és pot arribar on ens proposem.
      Salutacions, Rafel!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)