divendres, 16 d’agost del 2013

" AI, LES FLORS... " de Concepció G. Maluquer

La poetessa ens parla de flors, en un deliciós esclat de lirisme i color.


 
                        
  VII


Ai, les flors amb esdrúixola! s’estiren
damunt les altres flors de nom senzill:
Anèmones d’ulls d’ombra i de perill
amb voravius de febres que deliren.

Camèlies malaltes, i sonades
d’un món de Margarides Gautier.
Hortènsies com boles de paper
amb tons de plenilunis i d’albades.

Orquídies i fúcsies intenses
com una nit d’amor i de neguit,
i aquest perfum estrany i indefinit
de grans anhels i fondes defallences.

Gertrudis s’ha aturat, i les parades
li ofrenen un barroc esflorament.
Gertrudis vol un simple pensament
i quatre o cinc violes apomades.

Després davalla sota un verd de branca
i un sol filtrat, mansoi i malaltís.
La rambla estrena el dia i té un somrís
obert damunt de cada rosa blanca.

                      Concepció G. Maluquer
                                           " La ciutat i les hores"



Aquarel·la: P. Puerta Plaza

12 comentaris:

  1. Ai, les flors!!! Són tan boniques per admirar, per olorar, per dibuixar, per fotografiar....

    ResponElimina
    Respostes
    1. I n'hi ha tantes i tan diferents...quina meravella!
      Tu en fotografies de flors, Alba?

      Elimina
  2. Mirar flors, olorar-les i tocar-les( no pas gaire, que es marceixen) és una bona teràpia, carrega d´energia i t´ajuda a veure que en aquest món (tan lleig, de vegades)la bellesa per la bellesa també és important. Ai, les flors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un regal per la vista. Costa imagina com la Natura por fer aquestes obres d'art, perfectes, que ens alegren la vida.

      Elimina
  3. Les esdrúixoles tenen molta força. I com s'escauen a les flors que les porten! Un poema molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'ha semblat que les paraules esdrúixoles són paraules presumides, altives... potser amb les flors els passa el mateix. Tot i que les anèmones a mi em semblen flors sense pretensions.

      Elimina
  4. Tot un tractat sobre les flors, aquest poema...I a la rambla n'hi ha tantes, però sembla que li somriu a la rosa blanca, tan innocent ella...Molt bonic.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que les roses roges són les que tenen més renom, per allò de la passió...etcètera, la veritat és que les roses blanques són d'una gran bellesa, tan delicades, tan tendres...
      Petonets!

      Elimina
  5. flors amb esdrúixola! gràcies m'has donat a conèixer un poema d'una poetessa per mi desconeguda fins ara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que t'agradi, Elfree! Com dic sovint hi ha moltes poetesses molt bones que gairebé no se senten anomenar, que no són gens conegudes.

      Elimina
  6. em dedicaré a cercar obra seva ....em fa gracia llegir més....abraçades GLòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al enllaç que hi ha sobre el poema hi trobaràs forces coses de la seva vida i la seva obra.
      A Tèrbol Atzur la Júlia Costa ha fet dues entrades de la Maluquer: http://trbolatzur.blogspot.com.es/search?q=concepci%C3%B3+G.+Maluquer

      Elimina