dilluns, 3 de juny del 2013

" EL FILL AL FRONT " de Agusti Bartra

Colpidor poema evocant una cruel i fratricida guerra, tema present en molts poetes de l'època que van patir-la i, a bon segur, els va marcar per sempre.




On ets?
Aquell dia tancares la porta com sempre i com mai.
Hauries pogut dir: "Tornaré aviat." O bé: "Fins a la nit, pare."

Sense tu, els meus dies passen lents, com bèsties cansades.
Amb el negre martell de les esperes clavo a les nues parets del temps les imatges del teu
record encès.
Sento l'aire del teu somriure sobre cada nova arruga de la meva cara,
i amb la meva veu d'heura marcida pujo fins a l'alt bronze de la teva vida.

On ets?
Dorms? ¿Quins torturats paisatges baixen dels teus ulls en cerca de figures de somnis?
¿Quins freds de mort brusca nien a les teves mans honorades?

Et veig entre milers, entre milions, individual i anònim fragment d'història en marxa,
fill meu...
Descanses, infant i imità, com una fulla i com una muntanya.
Prop teu, sobre l'espiga de lluna de la teva baioneta, brilla la papallona de la llibertat.   


                                 Agustí Bartra


12 comentaris:

  1. es maco..pero molt trist
    ningu tindria que viure una guerra

    bona nit, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és trist, les guerres ho són.
      Bona nit, preciosa!

      Elimina
  2. Uau!..Bellesa i duresa...Gràcies per compartir-lo, princesa!

    ResponElimina
  3. Ha de ser terrible, saber el teu fill al front... no m'ho puc i imaginar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso en els meus avis, amb el seu únic fill al front i m'esborrono...

      Elimina
  4. Quina peneta..... a mi aquests temes sempre em deixen amb el cor engongit....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són poemes durs, d'una època recent que no podem oblidar.

      Elimina
  5. Molt corprenedor Glòria, però per desgràcia, bastant quotidià, segons on!
    I si torna rai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No paren mai les guerres, l'horror i la violència. Fa feredat!

      Elimina
  6. "Quanta, quanta guerra!" dèia la Mercè Rodoreda. És trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra escriptora que va viure la guerra i l'exili. Aquestes vivències sens dubte marquen.

      Elimina