divendres, 15 de març del 2013

" PASSA VENT..." de Clementina Arderiu

Si a Clementina molestava tant el vent quan vivia a Sarrià, no vull ni imaginar com la mortificaria la tramuntana a la caseta de Cadaqués...


Passa, vent, cosa sinistra,
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular. 


M'enfolleixes les colomes
allà dalt del colomar;
de l'arbre arrenques les pomes
molt abans de madurar;

i colltorces la florida
novella del roserar;
i esfulles la margarida
-si vindrà, si no vindrà-. 


A l'hort el planter m'aplanes
i em malmets el fonollar;
del llibre em gires les planes
com si em volguessis reptar.

I els papers treus de la taula
i me'ls llences a volar.
Si el jardí tingués un saule,
com el faries plorar! 


Ni finestra ni portella
res no hi val, tot és en va:
sempre et resta una clivella
per poder-te enforinyar.

Jo a ciutat no et coneixia,
i ara m'ets tot casolà!
Véns a casa cada dia
i hi entres sense trucar. 


               Clementina Arderiu

23 comentaris:

  1. El vent és molt empipador, sobretot pels qui tenim migranyes, per això prefereixo la pluja.

    M'ha agradat la imatge de "colltorces la florida"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, les migranyes i el vent són molt mala combinació. Ja et planyo!

      Elimina
  2. El vent és molt maleït! Ahir mateix el vaig patir i de veritat mentre vaig sortir a córrer uns quilòmetres pel Passeig Marítim de Palma... quin horror! Ho vaig passar malament i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, si que em sap greu, vas sortir a fer exercici i a passar-ho bé i el vent t'ho va ben espatllar! És tan enervant...

      Elimina
  3. El vent que ho assota tot, menys la poesia! Molt adient per aquests dies el poema ;)

    ResponElimina
  4. Entomar el vent cansa ... però sentir-lo des de dins a mi m'agrada, a ella sembla que no.

    Clar que si entra sense trucar, potser té raó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi sentint-lo xiular dins de casa ja em posa nerviosa, imagina`t quand el tinc que "entomar". No m'agrada gens el vent!

      Elimina
  5. qui poema mes maco
    el llegeixo tot sentint-la xiular de fons

    un peto entramuntanat, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja deus de estar-hi avesada, aqui on ets bufa sovint!
      Petons -sense entramuntanar-.
      :)

      Elimina
  6. Veig que a la Clementina li pasava com a mi...No suporto les ventoleres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això concidim, M.Roser. Les ventades em desassossegen!

      Elimina
  7. A mi tampoc no m'agrada gens el vent, perquè em provoca un estat de crispació important i també mal de cap. Però el poema sí, que m'agrada molt. A l'autora li fa volar les coses de fora, a mi, en canvi, em malment les coses de dintre.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, si a demés de ser tan molest et produeix mal de cap tens bons motius per avorrir el vent.
      A tu no t'inspira cap poema, com a l'Arderiu? Així en treuries alguna cosa de bo de tantes molesties...

      Elimina
  8. Que bonic! A mi tampoc no m'agrada el vent, gens però gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema ens ha agradat, però veig que el vent no agrada a ningú...
      És que és tan empipador!

      Elimina
  9. Respostes
    1. Si que ho és, i alhora descriu molt bé el desassossec que produeix el vent.
      Petonets!

      Elimina
  10. almenys tinc en comú amb aquesta mai prou valorada poeta l'angunia del vent que neguiteja
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó en tot, Elfree, el vent neguiteja i l'Arderiu no està prou valorada.
      Una abraçada!

      Elimina
  11. Al vent no li farà res que el renyin d'aquesta manera. Alentirà el ritme per llegir-la en suau ventijol. :)

    ResponElimina
  12. Aquet poema ma agradad parque am racorda al meu povle que fa mol bent y agrádeixo al poema de ferme recoda al lloq on vai perdra al meu pèrru

    ResponElimina