dilluns, 18 de març de 2013

" I BEG YOUR PARDON "

Avui Espriu,  mestre d'una fina ironia...

  

   Meditació, amb alguns rodolins,                             
     entorn de la teoria atòmica, tal com                        
ve al·ludida als periòdics.                                        


Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món

queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius

et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d'Istanbul,

tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.

Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

                        Salvador Espriu

6 comentaris:

  1. Me la sé, aquesta, del Raimon! :) Ironia i sentit de l'humor...

    ResponElimina
  2. Són esquivament terrenals, aquests versos ;) Gran Espriu...

    :*

    ResponElimina
  3. Quina gràcia, no coneixia aquesta faceta de l'Espriu...Hi ha molta gent que es creu el melic del món!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que malgrat aquell posat tan seriós tenia força sentit de l'humor.

      Elimina