dimecres, 6 de març de 2013

" EN EL PRINCIPIO " de Blas de Otero

Un poema amb tota la força i amb tota la bellesa de la ploma precisa i incisiva del poeta de Bilbao.  Ho canta Paco Ibàñez


Si he perdido la vida, el tiempo, todo
lo que tiré, como un anillo al agua,
si he perdido la voz en la maleza,
me queda la palabra.


Si he sufrido la sed, el hambre, todo
lo que era mío y resultó ser nada,
si he segado las sombras en silencio,
me queda la palabra.


Si abrí los labios para ver el rostro
puro y terrible de mi patria,
si abrí los labios hasta desgarrármelos,
me queda la palabra.


                      Blas de Otero
                  "Pido la paz i la palabra" 

 
Pintura: Roberto Montenegro

12 comentaris:

  1. Sort en tenim de la paraula! Sempre, encara que sembli que tot estigui perdut, sempre ens quedarà la paraula (si que sigui per insultar! ehem, ehem!)

    Un poema molt maco, expressa un sentiment molt personal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paraula té molta força. No la hauríem de silenciar mai.
      I Blas de Otero és un poeta de paraules magistrals.
      Una abraçada, Alba!

      Elimina
  2. Almenys escrivint ens queda el rastre del que certament volíem dir. Molt bo. Com Espriu, en castellà.

    ResponElimina
  3. Tant de bo anéssim a cercar les paraules, l'entesa i el raonament molt més sovint que la força i la violència (tot i que les paraules també poden amagar certa forma de violència)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que parlant s'entén la gent...si hi ha voluntat d'entendre's. La violència verbal existeix, però la física sempre serà molt pitjor.

      Elimina
  4. La recorde cantada per Paco Ibáñez? Pot ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ara he posta l'enllaç.
      Gràcies, bonica!

      Elimina
  5. Sempre queden les paraules, n'hem de fer un bon us...ell feia poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia bona poesia. Un us meravellós de les paraules!

      Elimina