dissabte, 28 d’abril de 2012

"ELS RECORDS" de Rosa Leveroni

És tan gran l'amor i la por al oblit que, desesperada, desitja ser recordada de la manera que sigui... Els poemes d'amor de Rosa Leveroni solen ser força tristos.



Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança ...
Ho fos tot, menys l'oblit. 
           Rosa Leveroni 

dijous, 26 d’abril de 2012

"BRU I DESCOFAT..." de J.V. Foix


Els que hi entenen troben en la poesia de Foix l’evocació de formes poètiques medievals i d'avantguarda. Això fa el seu llenguatge sigui tan personal i oníric.
 

Bru i descofat, i descalç, d'aventura,
en dia fosc, per les platges desertes
errava sol. Imaginava inertes
formes sense aura i nom, i llur pintura

I veia, drets davant llur sepultura,
homes estranys amb les testes obertes,
un doll de sang en llurs ombres incertes,
i un cel de nit fent dura llur figura.

Entre sospirs, el seny interrogava
si veia just: ¿Les imatges funestes
eren en mi o en la natura brava?

I m'ho pregunt encara en mil requestes:
Les ficcions? i jo en visc!?, fan esclava
la ment, o són els seus camins celestes?

                      
                                            JV Foix

dimarts, 24 d’abril de 2012

"SANT JORDI" de Antoni Massanell


Si Sant Jordi arribes amb la falç al puny, les coses potser anirien d'un altre manera.

 
Si Sant Jordi fos al juny,
quan grogueja el blat i l’ordi,
jo vull creure que Sant Jordi
vindria amb la falç al puny.

Però el Cavaller gentil
ve en altre temps: ens arriba
quan el Drac ha fet captiva
la Donzella, per l’abril.

Per això, valent, ardit,
prou que el veurem com avança!
per occir el Drac duu la llança;
per l’amor, la rosa al pit.

                   A. Massanell i Esclassans

dissabte, 21 d’abril de 2012

"PETONS DE CARN" de E. Martínez Pastor

Un poema intens, d'un suggerent erotisme.



Petons de carn damunt la meva boca
libant el moll de l'os i l'esperit.
I beure el teu licor amb les paraules
que no sé dir-te.

Petons de carn damunt la meva carn
xuclant la pell i el doll de tots els somnis,
i mastegar amb les dents del blau poema
el roig del teu infern.

I, a poc a poc, sentir-te dintre meu
mentre em vas fendint la mar dels porus,
i naufragar tots dos, com una nau,
en l'ona de l'orgasme.

                      Esther Martínez Pastor
                            La nova amiga”


Pintura de Tamara Lempika

dijous, 19 d’abril de 2012

"QUE PENA" de León Felipe

Quina pena, quina gran veritat! Sempre repetint els errors, sense aprendre res. sense entendre res...
I quin poema. I quin poeta!


¿Qué pena si este camino fuera de muchísimas leguas
y siempre se repitieran
los mismos pueblos, las mismas ventas,
los mismos rebaños, las mismas recuas!

¡Qué pena si esta vida nuestra tuviera
-esta vida nuestra-
mil años de existencia!
¿Quién la haría hasta el fin llevadera?
¿Quién la soportaría toda sin protesta?
¿Quién lee diez siglos en la Historia y no la cierra
al ver las mismas cosas siempre con distinta fecha?
Los mismos hombres, las mismas guerras,
los mismos tiranos, las mismas cadenas,
los mismos farsantes, las mismas sectas
¡y los mismos, los mismos poetas!

¿Qué pena,
que sea así todo siempre, siempre de la misma manera!
 
                                             León Felipe

dimarts, 17 d’abril de 2012

"CANÇO DE VESPRADA" de Marià Villangómez


El poeta de les Pitiüses ens recomana voler l'impossible i no deixar
morir el desig. Es un bon consell que no hauriem de oblidar.




Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.

Camp i camp.
Es vessa al mig
una campana vespral...

Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

S’ha despertat tot l’amor
sota la volta d’estels.
¿Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?

S’escolta com el trepig
d’una bellesa immortal.

Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig.

                  Marià Villangómez


dissabte, 14 d’abril de 2012

"A L'ENFOSCADA" de Simona Gay


La escriptora rossellonesa és mou en dues vessants poètiques:
la introspecció a dins de si mateixa i l'exaltació del paisatge nadiu, 
com és el poema d'avui




Cruesa pura del gran vent
esquitxa teles a l'ensec,
i la muntanya n'és més bella.
Munta un perfum subtil de menta
dels camps tan clars d'userda nova.
El crit dels gaig passa amb el vent,
lluïssor d'ales en el verd,
i el cor retroba el cant tranquil
que s'esvaïa un altre abril.

                         Simona Gay 
                            "La gerra al sol"

dijous, 12 d’abril de 2012

"ELS DIUMENGES A LA TARDA REBÍEM VISITES" de J.M. Llompart

Els records d'infantesa no tots són tots  tendres i dolços. En hi ha alguns esgrogueïts,  plens de melangia, com aquestes tardes que descriu el poeta mallorquí.




Deixàvem els abrics al penja-robes
com qui deixa la pell de la mort pròpia,
esquifidament quotidiana.
Ben lligada la màscara – la persona
tràgica- sembraven la llavor
de la conversa fonogràfica
dins l'aire de paper
de la sala.
El disc, un xic ratllat, s'entrebancava
adesiara. S'obrien els badalls;
els ventalls
es tancaven.
Hi havia l'oncle, la tia, les cosines
col·legiales.
La llum de l'hora baixa
menjada d'arnes.
Jo en un racó, tot sol, sense fitar
ullades de la mort, jugava
amb els soldats de plom.

                           J. M. LLompart 

dimarts, 10 d’abril de 2012

"UN ALTRE ABRIL" de Marius Torres


En aquest bellíssim  poema, Torres, presa d'una tristesa infinita és sent encara més dissortat enmig de la llum i la bellesa d'abril




Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,
a cap gest de Narcís no farà de sepulcre,
inútil als conreus, als llavis, als jardins,
oposant a la llum que ella no porta a dins
la fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,

és la meva tristesa. Ample mirall fidel
per on el mon rellisca amb menys de pes que una ombra
entre jo i aquest altre gran mirall paral•lel
del cel, on es destrien, cadascun un anhel
els núvols, els ocells, les ànimes sens nombre.

Com una aigua secreta canvia el seu color
amb el reflex que l’aura dóna a l’instant que passa
blava, els matins d’hivern, de glaç en fusió,
groga i plena de somnis els vespres de tardor,
i els migdies d’estiu enlluernada i lassa;

ara, a la primavera, quan l’hivern és blau,
hi ha una llum igual al paisatge en ella.
Les llunyanies d’or saben secrets de pau,
I el capaltard arriba amb un bleix tan suau
que fóra cada llàgrima la imatge d’una estrella

en una aigua secreta. Un torb, però, nomes,
faria buida i orba la seva pregonesa
tèrbola, sota cels terribles i propers...

Abril que fas florir les roses i els llorers,
Dóna dies ben clars a la meva tristesa!

                                      Marius Torres
                          

dissabte, 7 d’abril de 2012

*"YO EN UN MONTE DE OLIVOS" de Glòria Fuertes

Sempre tendra, sempre incisiva, sempre ella.



Como un volcán dormido de mentira
-parezco al parecer tan descansada-.
Un ocio agotador que así me enciende,
Brotan de mi costado las palabras.
Sudo tinta y tengo sed, sed tengo,
Mucha sed de manos enlazadas.
Por la punta del monte de mis senos
Por la punta del lápiz va la lava.

Va balada a tus pies o bien protesta,
En una piedra al sol, arrodillada
Y la pasión del hombre se me representa:
Veo celdas con rejas, hospitales sin camas,
Sabios con atómicas, analfabetos con ayuda de cámara,
Viudas con marido, casos sin casa,
Niños crueles, perras apedreadas,
La traición de un amigo, la destrucción de un alma.
¡No puedo más!... Me levanto y dicen:

-Ahí va Gloria la vaga.
-Ahí va la loca de los versos, dicen,
la que nunca hace nada.

                          Gloria Fuertes
                       Cómo atar los bigotes al tigre

dijous, 5 d’abril de 2012

"EL CALVARI" de Joaquim Ruyra

Magnific  narrador  i  brillant  poeta,  Ruyra era  també  un  home profundament creient. Avui és un bon moment, coincidint amb els dies de Setmana Santa, per llegir aquest poema seu, de caire piadós.




 
Mireu bullir pertot arreu
el poble sanguinari.
Jesús, a coll portant la creu,
puja el penós Calvari.

Retut, nafrat, sota el feix gros
d'aquella creu pesanta
el martiri dolç inclina el cos
i quasi no s'aguanta.

Empès i endut, és arribat
al cim de la muntanya.
Que sol! Que trist! Que abandonat!
La creu!... Cap més companya!...

                      J. Ruyra


Pintura de A. Grimmer

dimarts, 3 d’abril de 2012

"ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA" de C. Fages de Climent

Aquesta és la inspirada oració del poeta de Figueres al Crist de la Tramuntana, que Dali més tard va convertir en pintura, amb motiu de la mort de Fages de Climent, amic seu i company d'escola .



Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat 
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

                            C.Fages de Climent


Aquarel-la de S. Dalí