dijous, 12 d’abril de 2012

"ELS DIUMENGES A LA TARDA REBÍEM VISITES" de J.M. Llompart

Els records d'infantesa no tots són tots  tendres i dolços. En hi ha alguns esgrogueïts,  plens de melangia, com aquestes tardes que descriu el poeta mallorquí.




Deixàvem els abrics al penja-robes
com qui deixa la pell de la mort pròpia,
esquifidament quotidiana.
Ben lligada la màscara – la persona
tràgica- sembraven la llavor
de la conversa fonogràfica
dins l'aire de paper
de la sala.
El disc, un xic ratllat, s'entrebancava
adesiara. S'obrien els badalls;
els ventalls
es tancaven.
Hi havia l'oncle, la tia, les cosines
col·legiales.
La llum de l'hora baixa
menjada d'arnes.
Jo en un racó, tot sol, sense fitar
ullades de la mort, jugava
amb els soldats de plom.

                           J. M. LLompart 

4 comentaris:

  1. Doncs sí que són memòries força tètriques... tots recordem alguns vespres tediosos, però millor enlairar aquells que ens aixequen somriures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Porquet, els records que no siguin plaents millor esborrar-los!

      Elimina
  2. Wow! On es pot comprar un llibre com aquest?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És del llibre publicat el 1974 "Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona" de Josep Maria Llompart.
      No sé si és fàcil de trobar a les llibreries. Ho miraré.
      Jo he trobat el poema en un llibre de diferents autors catalans.

      Elimina