dissabte, 14 d’abril de 2012

"A L'ENFOSCADA" de Simona Gay


La escriptora rossellonesa és mou en dues vessants poètiques:
la introspecció a dins de si mateixa i l'exaltació del paisatge nadiu, 
com és el poema d'avui




Cruesa pura del gran vent
esquitxa teles a l'ensec,
i la muntanya n'és més bella.
Munta un perfum subtil de menta
dels camps tan clars d'userda nova.
El crit dels gaig passa amb el vent,
lluïssor d'ales en el verd,
i el cor retroba el cant tranquil
que s'esvaïa un altre abril.

                         Simona Gay 
                            "La gerra al sol"

4 comentaris:

  1. Doncs a mi el poema m'ha agradat, aquest paisatge violent i tranquil.
    També he descobert un mot nou "ensec" :D

    ResponElimina
  2. Jo també el trobo bonic.
    I també vaig buscar al Alcover Moll el mot "ensec" ;)
    No parem de fer cultura!!!

    ResponElimina