La escriptora rossellonesa és mou en dues vessants poètiques:
la introspecció a dins de si mateixa i l'exaltació del paisatge nadiu,
com és el poema d'avui
com és el poema d'avui
Cruesa pura del gran vent
esquitxa teles a l'ensec,
i la muntanya n'és més bella.
Munta un perfum subtil de menta
dels camps tan clars d'userda nova.
El crit dels gaig passa amb el vent,
lluïssor d'ales en el verd,
i el cor retroba el cant tranquil
que s'esvaïa un altre abril.
Simona Gay
"La gerra al sol"
"La gerra al sol"
Doncs a mi el poema m'ha agradat, aquest paisatge violent i tranquil.
ResponEliminaTambé he descobert un mot nou "ensec" :D
Jo també el trobo bonic.
ResponEliminaI també vaig buscar al Alcover Moll el mot "ensec" ;)
No parem de fer cultura!!!
Me gusta...
ResponEliminaÉs un bon poema.
EliminaGracies per la visita!