dimarts, 10 d’abril de 2012

"UN ALTRE ABRIL" de Marius Torres


En aquest bellíssim  poema, Torres, presa d'una tristesa infinita és sent encara més dissortat enmig de la llum i la bellesa d'abril




Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,
a cap gest de Narcís no farà de sepulcre,
inútil als conreus, als llavis, als jardins,
oposant a la llum que ella no porta a dins
la fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,

és la meva tristesa. Ample mirall fidel
per on el mon rellisca amb menys de pes que una ombra
entre jo i aquest altre gran mirall paral•lel
del cel, on es destrien, cadascun un anhel
els núvols, els ocells, les ànimes sens nombre.

Com una aigua secreta canvia el seu color
amb el reflex que l’aura dóna a l’instant que passa
blava, els matins d’hivern, de glaç en fusió,
groga i plena de somnis els vespres de tardor,
i els migdies d’estiu enlluernada i lassa;

ara, a la primavera, quan l’hivern és blau,
hi ha una llum igual al paisatge en ella.
Les llunyanies d’or saben secrets de pau,
I el capaltard arriba amb un bleix tan suau
que fóra cada llàgrima la imatge d’una estrella

en una aigua secreta. Un torb, però, nomes,
faria buida i orba la seva pregonesa
tèrbola, sota cels terribles i propers...

Abril que fas florir les roses i els llorers,
Dóna dies ben clars a la meva tristesa!

                                      Marius Torres
                          

2 comentaris:

  1. No sé si la bellesa és una ajuda per la tristesa o no... a vegades encara se sent més forta. Commou Màrius Torres... sempre.

    ResponElimina
  2. Aquest poema cada cop que el llegeixo el trobo més bonic...
    La tristesa de Màrius commou, certament.
    Que no ens falti mai la alegria!

    ResponElimina