dijous, 26 d’abril de 2012

"BRU I DESCOFAT..." de J.V. Foix


Els que hi entenen troben en la poesia de Foix l’evocació de formes poètiques medievals i d'avantguarda. Això fa el seu llenguatge sigui tan personal i oníric.
 

Bru i descofat, i descalç, d'aventura,
en dia fosc, per les platges desertes
errava sol. Imaginava inertes
formes sense aura i nom, i llur pintura

I veia, drets davant llur sepultura,
homes estranys amb les testes obertes,
un doll de sang en llurs ombres incertes,
i un cel de nit fent dura llur figura.

Entre sospirs, el seny interrogava
si veia just: ¿Les imatges funestes
eren en mi o en la natura brava?

I m'ho pregunt encara en mil requestes:
Les ficcions? i jo en visc!?, fan esclava
la ment, o són els seus camins celestes?

                      
                                            JV Foix

10 comentaris:

  1. Foix és dels poetes difícils, però té trosset d'aquells que queden. Sempre m'ha cridat l'atenció aquest "per les platges desertes errava sol"

    (t'ho diu un jo solitari que erra mentre camina)
    Bon dia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Foix costa molt de llegir, té un vocabulari tan rebuscat i exuberant que es fa difícil de seguir. Així i tot val la pena l'esforç.
      La soledat és bona companya, per mi també.
      Bona nit!!!

      Elimina
  2. Bon dia, Glòria!

    M'encanta la pregunta final... crec que no té resposta, perquè les dues respostes són bones.

    I jo en visc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ficció i realitat, dos cares de la mateixa moneda...
      Ai, Carme, que filosòfica et lleves!
      Bona nit, Carme!!!

      Elimina
  3. Com la Carme, em quedo amb els versos finals, són els que m´han fet anar més enllà de les imatges, i m´han fet reflexionar.
    Foix, crec, és per beure-se´l a petits glopets, com un licor d´herbes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Foix s'ha de beure i veure en petites dosis, d'altra manera pot costar de pair. O et puja al cap, com el licor que dius.

      Elimina
  4. Subscric plenament el comentari de la Quadern. La seva difícil comprensió sempre m'ha tirat una mica enrere a intentar entrar en la seva obra. Què hi farem! No arribo a més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tira enrere, és veritat. Enguany li dedico un poema al mes perqué és el 25 aniversari de la seva mort. I perqué és un gran poeta, difícil de llegir, difícil de comprendre, no es que no arribis a més, Porquet, és que costa.
      La manera, penso, es fer-ho com diu Pais, a miquetes, a glopets. Tenen tanta música els seus poemes, i descobreixes tantes paraules noves o oblidades!

      Elimina
  5. Els petons breus demanen temps per als que són llargs i intensos. Talment una besada de JV Foix.

    ResponElimina
  6. Ai, Cantireta, això que dius m'agrada molt, i el Foix també, però no em negaràs que costa una mica d'entendre la seva poesia.

    ResponElimina