dissabte, 7 de juliol del 2012

" PLATJA PERDUDA " de Marià Villangómez

Quin poema tan visual, d'imatges suggeridores, amb joves pageses i ulls goluts en un dia d'estiu!



La mar, festiva i tèbia, com el dia
que diu que nasqué Venus, o com quan
fugien nimfes, un cop més, jugant,
d’un cabussó de barbes en follia

-vella feina-, avui tempta l’alegria
d’unes joves pageses, que es desfan
de roba, en una platja que al voltant
té un bosc ardent on l’ull golut espia.

Se’n veu una, aixecat el seu vestit,
que a l’ona enfonsa, nua ja, la cama,
i una altra, despullada, lliure el pit,

el sexe ombrós -talment com una flama-,
i es sent després que xisclen, com per joc,
quan el cinyell marí mulla el seu foc.


                             Marià Villangómez

 Pintura Pierre de Belay

14 comentaris:

  1. que sensual tot plegat..
    que tindra el mar??

    petons, Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mar té en aquesta ocasió en concret el que explica el poeta: l'aigua festiva i tèbia i l'alegria de les pegesetes, enriolades i sufocades per la calor. ;)

      Elimina
  2. sí, sensual, com diu en sargantana. Jocs sensuals d'estiu.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, l'aigua, la sorra, les onades...quins jocs propicien...
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Doncs, el mateix contesto: L'aigua, la sorra, les onades...
      I afegeixo: la caloreta, els cossos mig nus...

      Elimina
  4. No coneixia el poeta, i també penso que és molt sensual el poema...Deu ser la calor. La foto l'has encertada de ple, sembla feta expressament...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poeta era d'Eivissa, qui sap si va viure i veure una escena semblada en alguna encantadora cala de les illes Pitiüses!
      Tens raó,'imatge sembla que l'hagués encarregada per acompanyar al poema. Vaig estar de sort.
      Bon diumenge a tu també!

      Elimina
  5. La immensitat del mar sempre ha estat font d'inspiració entres escriptors! Les noies que es banyen i l'aigua esdevenen un mateix element! Com diu la M. Roser, quina imatge tan encertada, complementa perfectament amb el poema. Fins aviat.

    ResponElimina
  6. El mar és una magnífica font d'inspiració, tens raó: si està calmat, si hi ha tempesta, les barques...i les pageses.
    Sempre inspira al poeta que el contempla!
    Amb l'imatge vaig estar de sort! en tenia una d'una pintura de Sunyer, però les figures femenines eren lànguides i esprimatxades. Aquestes del pintor Belay són més "rotundes" i saludables. Ideals pel poema.
    Gracies per la visita. A reveure!

    ResponElimina
  7. Ep!
    He posat l'enllaç a la trobada a la dreta del meu bloc, a dalt, per a que tothom se'n faci a la idea. Costa una mica però al final me n'he sortit (és que sóc tossuda)
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho he vist. N'estava segura que te'n sortiries. Així m'agrada!
      Si és que la que val, val.
      Petonets.

      Elimina
  8. Fa pocs dies, al caure la tarda, observava una imatge semblant en una caleta petita. Amb una diferència notable: eren adolescents marroquines banyant-se vestides sota la mirada atenta d´un pare.
    Se´m van passar moltes coses pel cap, algunes com la bellesa, el masclisme (el germa petit anava amb banyador curt),les creences...i la paradoxal sensualitat dels cossos sota la roba mullada.

    bona nit Glòria!

    ResponElimina
  9. Tal com ho descrius sembla una imatge amb una certa poesia. Però tot això que et va passar pel cap a tu, a mi també se m'acut. I ja no em sembla tan "poètic"
    I els cossos sota la roba mullada són sensuals... però a mi em fa una angunia pensar de banyar-me vestida que em venen esgarrifances!

    Bona nit!

    ResponElimina