dissabte, 28 de juliol de 2012

" MIS AÑOS " de Josefina de la Torre

Josefina de la Torre es planteja el dilema de sumar o restar anys a la vida.  I en complia 23!  Probablement si hagués sabut que arribaria al 95 no s'hauria encaparrat tant.



Mis años compañeros,
años míos, inciertos,
niños desordenados,
al salir del colegio...
Ya son dos y son tres,
compás del mismo tiempo,
maravilla segura
de inagotable anhelo...
Mi corazón latió
veintitrés balanceos.
Mi corazón amigo,
buen profesor pequeño.
Y hoy no sé qué me pasa...
Y hoy no sé lo que tengo...
¿Es uno más, amigo?
¿Uno más... o uno menos?

                 Josefina de la Torre

12 comentaris:

  1. Aiiii els 23... qui els tingués! Quan arriba el meu aniversari jo sempre dic que no celebro que faig un any més, si no que celebro que he viscut un any més... i que seguim ben vius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera molt positiva de veure la vida. I de viure-la. Contar els anys pels llibre que has llegit, per les fites que has aconseguit, pels cims que has trepitjat...
      Viure el present i no especular més del necessari sobre el futur.
      Nanit, Porquet!

      Elimina
  2. Vaja, són les dues coses, "uno más y uno menos". Aprofitem-los, doncs, si som capaces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que li preocupa molt l'edat, envellir. Però el que hem de fer és viure el present el millor possible.
      Si, Novesflors, aprofitem-los, jo també ho procuro.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Tens raó , es preocupava abans d'hora...això d'un any més o un any menys, és com l'ampolla mig plena o mig buida, depèn de com ens ho plantegem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Docs mirarem de plantejar-ho del punt de vista d'un optimista.
      No val la pena amargar-nos, ans el contrari, procurar gaudir de la mitja ampolla que tenim.
      Petons, M.Roser!

      Elimina
  4. És sempre un any més!
    ...sempre ho he vist així, encara que ara ja em costa una mica anar afegint-los de paraula jejeje. De fet no, estic molt contenta de poder-los viure.

    Quines coses de pensar als vint-i-tres aquesta noia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I cada cop costa més. Sobre tot quant és canvia la desena.
      Però amb salut i amb il·lusió la vida pot ser molt bonica. :D

      Elimina
  5. Quan en faci 45 penjaré un poema sobre el meu aniversari.

    ResponElimina