dissabte, 14 de juliol de 2012

" M'HE EMMUDIT " de Maria Oleart


Dos pinzellades de la bella poesia, forta i intensa, de  Maria Oleart . Pertanyen als llibres "Enllà" i "Solitud".


Quan vas deixar de parlar
vàrem dir:
La gent enraona massa!
Ara jo parlo per tu i per mi.
Quantes paraules sobren!

M'he emmudit
Sóc una ombra
vivint entre ombres.
No veig ningú.
M'encega més, encara,
el llum que obrim cada dia.
Jo em donaria tota
a qui em deixés
els seus ulls.
                                                                 
                Maria Oleart

Pintura R. Magritte

8 comentaris:

  1. Les seves paraules encara brillen.
    I tenen continuïtat en els bells poemes de la seva filla, la Joana Bel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabia que la Joana Bel fos filla de la Maria Oleart.
      No l'havia relacionat, tot i que he llegit que va estar casada amb Tomàs Bel.
      Digna continuadora de la nissaga!

      Elimina
  2. Quines paraules! A mi no em sobren pas, no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert! No en sobra ni una!
      I continuarem llegint-les en la seva bella poesia...

      Elimina
  3. En aquest cas no sobren paraules , però de vegades potser sí que ens en podríem estalviar alguna...A mi m'agrada aquesta dita "No trenquis el silenci sinó és per millorar-lo"
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat. Una paraula pot fer mal, encara que un silenci fereix de vegades.

      Elimina
  4. La seva veu poètica no emmudeix pas, és potent i bella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc coneguda, però bona poeta, amb coses a dir.

      Elimina