S'acosten dates que recorden dies dissortats de guerres incíviques i batalles cruentes en terres de l'Ebre. El poema de Pedrolo, colpidor, fa palès tot l'horror i la tristesa del poble que les va sofrir.
Avui,
el canó fa carn;
n'ha
fet, en fa,
i
la metralla retruca
contra
la xabola,
contra
la cantimplora foradada,
que
aboca sang sobre la sang
dels
morts,
quallada.
Escric
a casa
en
paper d'estrassa,
amb
la sang
del
company
que
me'n deixa abans de morir
amb
la cama tallada
i
el ventre de noia.
Avui
em feriran o moriré
sense
enviar la carta
on
dic:
“tot
va bé”
mentre
la metralla
escombra
la trinxera
i
els polls fan festa
perquè
són sords
i
cecs.
Els
cossos s'indigesten
amb
l'acer,
i
ara n'hi ha massa;
no
comptaré les tones
per
no espantar la sang
que
avui sento,
potser
per
darrera vegada.
A
casa, com cal,
els
dic:
“no
us enquimereu”;
també
es moriran
un
dia,
i
ningú sabrà
que
jo tinc, tenia
dinou
anys.
M. de Pedrolo
Documents, 1950
P. Picasso: Guernica (fragment)
Això és un altre regal un poema de Pedrolo. D'un Pedrolo de 19 anys... dur i valent, com era ell. Gràcies!
ResponEliminaDur i valent. I un escriptor excel·lent!
EliminaUna abraçada!
Ostres!, m'ha agradat moltíssim malgrat la duresa que desprèn. No coneixia el Pedrolo poeta, realment molt bo. Maleïdes guerres!
ResponEliminaDoncs ja veus quin poeta tan magnific que era!
EliminaI el poema d'avui esborrona, quin horror que els va tocar viure...
Quina força que té aquest poema, mostra molt bé el Pedrolo combatiu que enmig d'una guerra encara guarda forces per escriure. Fantàstic. Bon dia, Glòria!!
ResponEliminaDescobrir els poemes de Pedrolo és admirar-lo!
EliminaTé una força i una sinceritat que posa la carn de gallina:
"Jo tinc, tenia 19 anys..."
Pera mi Pedrolo poeta és un desconegut ...gracies per penjar el poema ,rotund , sincer i clar...
ResponEliminaNo és gaire conegut com a poeta. I ja veus: per treure's el barret!
EliminaN'anirem llegint, s'ho val.