dissabte, 2 de juny del 2012

" EL NOM " de C. Arderiu

Encantadora poesia,  pot semblar senzilla, inclús infantil, però és sens dubte un bon poema de la ploma acurada de l'Arderiu, qui ens explica el perquè aquest nom seu, que abans l'incomodava, ara li sembla tan bell.



Clementina em dic,
Clementina em deia.


Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau:
és nom de princesa.”
“Ai, quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l'enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.


Clementina em dic,
Clementina em deia

.
Però quin any s'enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi un
-jo mateixa el deia-
ara m'és honor
i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l'amat
em canta a l'orella,
i entra en els recers
de l'ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.
Del cel de l'amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.

                C. Arderiu
           "Cançons i Elegies"


14 comentaris:

  1. Aquest tipus de poemes, musicals i d'aparença senzilla, m'agraden. Aquest també és divertit , l’enveja i l’amor canvien el sentiment per un nom, tot depenen de qui el diu ;-)

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó,Quadern, i ho explica prou bé: no és el mateix la burla de les "amiguetes", que el murmuri a cau d'orella de l'amat...
      Quina diferencia! ;-D

      Elimina
  2. Té un nom eufònic (que sona bé). Algunes Maries són això, baules en cadenes pesents. I callo, que el meu nom també pot ser dogal, si s'empra malament. Hi tinc moltes lletres.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu nom, Cantireta, és ben bonic. I nostrat.
      Tot i que una miqueta llarg si que és...

      Elimina
  3. Clementina ...el nom em recorda a una classe de mandarina...un poema deliciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bones les clementines, dolces i sense pinyol. Delicioses, com el poema.

      Elimina
  4. Sí, sí, sí! És preciós. I a més crec que moltes persones han experimentat coses semblants amb els seus propis noms. Bonic de veritat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que t'agradi! Realment és un poema molt fresc i musical, amb ritme.
      Això dels noms és complicat, quan te'l posen no t'ho consulten i ja és per sempre. Si et desagrada és un problema...

      Elimina
  5. A mi em va costar anys acceptar el meu nom, que m´hi sentís a gust.I no va ser fins que vaig fer oficial la seva traducció al català.
    Ara m´encanta sentir-lo dels llavis de la gent que m´estima i dir-lo amb veu alta quan me´l pregunten.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé el teu nom, Pais. Però si en català t'agrada ja tens la solució: clar i català.

      Elimina
  6. Arribo una mica socarrimat de l'apunt anterior, però a punt de recollir tots els estels i tots els noms que lluen amb dolça fressa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després del socarrim, aquest poema relaxat i fresquet t'anirà la mar de bé, Jordi

      Elimina
  7. Sempre m'ha agradat aquest poema...

    Explica molt bé, l'aventura de motles persones amb els seus noms...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic el poema.
      Aquest noms tan llargs acaben generalment en abreviatures. La meva mare és deia Catalina, però tothom li deia Alina.

      Elimina