dissabte, 17 de març del 2012

"FILL" de Clementina Arderiu

En l'homenatge a  C. Arderiu que vam fer  al Vapor Vell vam llegir aquest poema.  En ell, la poetessa, absolutament fascinada per la criatura que ha tingut, avisa, mig joc, mig cançó, mig amenaça, del que és capaç de fer pel seu fill.


Com salvatgina engelosida
pel cadell,
jo la vida passaria
vora d'ell.

Hola , cadell,
doma'm l'anell
picapedrell!

Arremetria amb urc de guerra
tota gent
i ma dent el guardaria
d'altra dent.

Denteta dent”,
dirà la gent;
i tu content.

               C. Arderiu 

Pintura M. Cassat

12 comentaris:

  1. Ja és ben bé així... que ben explicat! M'encanta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme, de tant senzill que ho explica és encantador!

      Elimina
  2. quina mare no fa això amb el seu cadell?
    Tendre poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota mare mereixedora d'aquest nom faria al mateix, però la Clementina ho explica molt bé.

      Elimina
  3. Quanta tendresa i quanta veritat, aquests moments no tenen preu ni comparació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els cadells creixent tan de pressa!
      Dolços moments que passen molt ràpids...

      Elimina
  4. Ferotge i tendre amor de mare! gran poeta no valorada com es mereix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Arderiu parla de coses quotidianes i senzilles, però té una poesia molt treballada, molt cuidada. Gran poeta, si.

      Elimina
  5. De vegades és insensatesa ( parlo del que sé, clar ;)). Petons.
    Setmana que ve, llibre a casa teva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor no sempre és sensat...
      Ja t'anava a preguntar pel llibre!
      Estaré atenta al correu.
      Gracies!

      Elimina
  6. Preciós i tendre!
    Bon diumenge, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també el trobo molt bonic!
      Ha sigut un bon diumenge, molt familiar.
      Gracies, Fanalet!

      Elimina