dissabte, 3 de març de 2012

"TINC AL MEU COR..." de Carmelina Sànchez Cutillas


S'acosten dates que recorden dies dissortats de guerres incíviques i batalles cruentes en terres de l'Ebre. El poema de Pedrolo, colpidor, fa palès tot l'horror i la tristesa del poble que les va sofrir.


Avui, el canó fa carn;
n'ha fet, en fa,
i la metralla retruca
contra la xabola,
contra la cantimplora foradada,
que aboca sang sobre la sang
dels morts,
quallada.

Escric a casa
en paper d'estrassa,
amb la sang
del company
que me'n deixa abans de morir
amb la cama tallada
i el ventre de noia.

Avui em feriran o moriré
sense enviar la carta
on dic:
tot va bé”
mentre la metralla
escombra la trinxera
i els polls fan festa
perquè són sords
i cecs.

Els cossos s'indigesten
amb l'acer,
i ara n'hi ha massa;
no comptaré les tones
per no espantar la sang
que avui sento,
potser
per darrera vegada.

A casa, com cal,
els dic:
no us enquimereu”;
també es moriran
un dia,
i ningú sabrà
que jo tinc, tenia
dinou anys.


                    M. de Pedrolo
                    Documents, 1950



P. Picasso: Guernica (fragment)

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si que fa envejeta, si.
      Unes tant i jo tant poc :-(

      Elimina
  2. Respostes
    1. Tal com ho explica al poema ho vivia amb molta intensitat!
      Passió total!

      Elimina
  3. Uauu m'agrada! un formigueig vivificador!

    ResponElimina
  4. Sí que passa, sí . Que bé que ho explica!

    Bon diumenge Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia és molt gratificant...però això del tremolor a les cames no m'ha passat mai.

      Elimina