dijous, 1 de setembre del 2011

"EL DIA CUATRE DE SETEMBRE..." de V. Andrés Estellés


Té raó el poeta de Burjassot. 50 anys volen dir moltes coses si s'ha viscut una guerra fratricida i una llarga postguerra.


El dia quatre de setembre faré cinquanta anys
això no es res, maco.
vostè encara es jove
cinquanta anys no volen dir res

no vol dir res
vol dir els camions de estraperlo
vol dir la sang indignament vessada
vol dir el pa i l'oli escassos
vol dir precarietat
vol dir la jove conscientment palpada en un cine
i pagada amb un pastís
vol dir un ull més gran que el altre com un horror
petrificat
vol dir els amor precaris
vol dir un quall de sang en una gola seca
vol dir la moral a cavall i a peu
vol dir anar a missa i rebre la comunió
i que et segellen un paper on diga
que has anat a missa i has rebut la comunió
per tal de cobrar el sou
vol dir les llargues cues el poal de carbó
vol dir els homes captius els homes afusellats
vol dir els afronts
vol dir les cauteles
vol dir el llit de matrimoni comprat de segona mà
vol dir passar per tot per tal de tenir un sou
vostè mana senyor
vol dir les vitamines que no es troben enlloc
vol dir els dies executats sumàriament
vol dir l'horror
vol dir un litre d'oli de ricí
vol dir la manca d'estudis i si vols estudiar per a rector
podríem fer alguna cosa
vol dir Isabel jove i terriblement vella amb el cànter
de l'aigua pujant tota una escala
vol dir la fam
vol dir que no hi ha llibertat i que no et faces il·lusions, eh
si ben mirat som joves
n'hi ha de més vells que nosaltres i tenen vint anys a penes.
                                    
                                               V. Andrés Estellés
                                           ("Versos per a Jackeley")

8 comentaris:

  1. Vol dir que et posa la pell de gallina...i vol dir que no hem d´oblidar mai que els que som vint, trenta, cinquanta anys més joves mai hauríem de tancar els ulls i les orelles quan ens expliquen el que van viure.
    Malauradament a la història li agrada repetir-se, més ben dit, és l´home qui s´entossudeix en caure ens els mateixos paranys.

    Gràcies Glòria, per recordar el record d´Estellés.

    ResponElimina
  2. Tens raó Pais. Perquè el que explica al poema és rigorosament verídic, encara que costi creure.
    Estellés mereix ser recordat. Quan més el conec, més m'agrada.

    ResponElimina
  3. N'Estellés és, per a mi, un mestre, únic, irrepetible, un Nobel de la literatura.

    Gràcies per aquests versos. M'han emocionat.

    ResponElimina
  4. Si, Porquet. Estellés es tot això que tu dius. I amb un llenguatge planer, senzill, tan bonic que posa la carn de gallina.

    ResponElimina
  5. No havia llegit aquest poema, avui l'he llegit i rellegir un quants cops. Com diu País secret fa posar la pell de gallina, mai podem oblidar.
    Avui descobreixo el blog, felicitats.

    ResponElimina
  6. Cert, Estellés es un poeta dels que emocionen.
    Gracies per la visita, Quadern. Agraeixo el teu comentari. Jo al teu bloc ja el conec i es magnífic.

    ResponElimina
  7. trobar-se amb Estellés fa el cor altere el ritme del seu batec

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi em posa la pell de gallina. M'emociona.
      Gran poeta l'Estellés!

      Elimina