"ÒPAL" de Rosa Leveroni

Avui dos haikus de la Leveroni, deixeble aplicada de Carles Riba, ella, romàntica i melancòlica,  ens parla d'un amor que la fa sofrir.

                                       

                             Passes sense neguit;
                         res no diu, en la nit,
                                 la meva por.


                                          Si l'òpal clar del vi
                                          esmorteís en mi
                                                   aquest dolor!


                                                                                                  R. Leveroni

"DAMUNT MON VAIXELL" de J. Salvat-Papasseit

Avui un deliciós poema de Salvat-Papasseit, amb tots els colors de l'arc de Sant Martí.

Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.

            Joan Salvat-Papasseit

" GAT " A. Ràfols-Casamada

Un poeta que encara no haviem compartit al blog: Albert Ràfols-Casamada, artista polifacètic que també conreà amb encert la pintura. El poema d'avui ens parla d'aquest ser intrigant i fascinador: el gat.

...misteriós i callat
     el gat
s'enfila al prestatge
t'observa indiferent
     i badalla

una espurna de foc
   als ulls li balla. 

                   A. Ràfols-Casamada 

"EUGÈNIA" de Carles Riba

Estrenem l'Agost, aquest mes compartirem poesies breus, poesies que parlin de coses boniques, de coses divertides. Comencem avui amb Carles Riba que va introduir i impulsar les tankes (poema curt) de tradició japonesa  aquí, a Catalunya.

Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.

                 Carles Riba

" ESTIO " de Juana de Ibarbourou

Tothom canta a l'estiu en el poema de l'escriptora uruguaiana, un poema ple d'imatges i de ritme amb el que acomiadem el mes de juliol.

Cantar del agua del río.
Cantar continuo y sonoro,
arriba bosque sombrío
y abajo arenas de oro.

Cantar…
de alondra escondida
entre el oscuro pinar.

Cantar…
del viento en las ramas
floridas del retamar.

Cantar…
de abejas ante el repleto
tesoro del colmenar.

Cantar…
de la joven tahonera
que al río viene a lavar.

Y cantar, cantar, cantar
de mi alma embriagada y loca
bajo la lumbre solar.      

          Juana de Ibarbourou

Pintura: F. Frieseke

" AVETS I FAIGS " de Guerau de Liost

Jaume Bofill i Matas, que firma els seus poemes amb el pseudònim de Guerau de Liost, és un dels màxims exponents, junt a Carner, del noucentisme. La seva poesia, que sol parlar de la natura, és precisa en l'observació i brillant en el llenguatge. Avui un sonet de "La muntanya d'ametistes"

El faig és gòtic com l’avet.
Mes l’avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d’un gòtic primitiu.

Mentre el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l’esquirol hi penja el niu,
car és d’un gòtic floreixent.

L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s’hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
de les eternes catedrals,
immòbils, pàl·lides, llunyanes.

                      Guerau de Liost
                            "La muntanya d'ametistes"



Pintura: Cuca Muro

"NOCHE DE VERANO" de Antonio Machado

Un 26 de juliol del any 1875 va néixer el gran poeta. El recordem amb un poema que evoca una tanqui-la nit d'estiu on la soledat es fa més palesa.

Es una hermosa noche de verano.
Tienen las altas casas
abiertos los balcones
del viejo pueblo a la anchurosa plaza.
En el amplio rectángulo desierto,
bancos de piedra, evónimos y acacias
simétricos dibujan
sus negras sombras en la arena blanca.
En el cénit, la luna, y en la torre,
la esfera del reloj iluminada.
Yo en este viejo pueblo paseando
solo, como un fantasma.

                         A. Machado

"MIRA´M ELS ULLS" de Quima Jaume

Quima Jaume ens parla de sentiments sempre acompanyada pel mar del seu Cadaqués natal, en ocasions com a teló de fons dels seus poemes, altres vegades com un autentic protagonista.

 

Mira’m als ulls sense por dels espills

que et mostraran el solc per altres mars.

Mira’m als ulls i et parlaran d’aquell

primer llibant que va amarrar la barca.

Un jorn l’abandonàrem, era vella?

Ens envaí nostàlgia d’altres mars,

ens atrapà el vertigen de tempestes.

Sentim dels ports, encara,

                       els drings dels gots

que defugint l’oblit perdien albes.

Mira’m als ulls, veuràs la placidesa

d’aquest retorn al port de la bonança.

Ara refem amb gest molt clar i precís

els vells contorns d’aquesta lluna nova,

que sobre el mar dibuixa finament

el punt exacte on vam deixar la barca

                           Quima Jaume

                      "Pels camins remorosos de la mar"