divendres, 8 d’agost de 2014

"ÒPAL" de Rosa Leveroni

Avui dos haikus de la Leveroni, deixeble aplicada de Carles Riba, ella, romàntica i melancòlica,  ens parla d'un amor que la fa sofrir.



                                       

                             Passes sense neguit;
                         res no diu, en la nit,
                                 la meva por.


                                          Si l'òpal clar del vi
                                          esmorteís en mi
                                                   aquest dolor!



                                                                                                  R. Leveroni



14 comentaris:

  1. La Leveroni!!!
    :)
    Ai...el dolor! Ai l'amor!
    Gràcies per acostar-nos-la una vetada més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, l'amor plaer i dolor alhora!
      Enamorar-se d'un home que no es lliure sol ser complicat.
      I la Leveroni ho explica en tant de sentiment...
      Gracies a tu Marta, per la teva companyia. :)

      Elimina
  2. Respostes
    1. No per breus més intensos.
      Menys és més.

      Elimina
  3. El dolor de l'amor, només es pot curar amb més amor...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre està a l'abast aquesta medicina. Per això l'amor, a vegades, ens fa patir.
      Molts petons, M.Roser.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Si que colpeig; transmet tot el seu sentiment en aquests versos tan breus.
      He visita el teu blog i el trobo magnífic, et seguiré!
      Gràcies per la visita i el comentari :D

      Elimina
  5. Els cèrcols del vi en el meu cos: ulls, pits, melic. Dolor de saber-me rodona, rotunda, embriagadora.

    (un poema que he d'escriure, ara neix aquí, amb tu)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és un gran honor propiciar la inspiració des d'aquí.
      Vaig a veure que has escrit!
      Petons!!!

      Elimina