divendres, 8 d’agost de 2014

"ÒPAL" de Rosa Leveroni

Avui dos haikus de la Leveroni, deixeble aplicada de Carles Riba, ella, romàntica i melancòlica,  ens parla d'un amor que la fa sofrir.



                                       

                             Passes sense neguit;
                         res no diu, en la nit,
                                 la meva por.


                                          Si l'òpal clar del vi
                                          esmorteís en mi
                                                   aquest dolor!



                                                                                                  R. Leveroni



14 comentaris:

  1. La Leveroni!!!
    :)
    Ai...el dolor! Ai l'amor!
    Gràcies per acostar-nos-la una vetada més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, l'amor plaer i dolor alhora!
      Enamorar-se d'un home que no es lliure sol ser complicat.
      I la Leveroni ho explica en tant de sentiment...
      Gracies a tu Marta, per la teva companyia. :)

      Elimina
  2. El dolor de l'amor, només es pot curar amb més amor...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre està a l'abast aquesta medicina. Per això l'amor, a vegades, ens fa patir.
      Molts petons, M.Roser.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si que colpeig; transmet tot el seu sentiment en aquests versos tan breus.
      He visita el teu blog i el trobo magnífic, et seguiré!
      Gràcies per la visita i el comentari :D

      Elimina
  4. Els cèrcols del vi en el meu cos: ulls, pits, melic. Dolor de saber-me rodona, rotunda, embriagadora.

    (un poema que he d'escriure, ara neix aquí, amb tu)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és un gran honor propiciar la inspiració des d'aquí.
      Vaig a veure que has escrit!
      Petons!!!

      Elimina