dimecres, 20 d’agost de 2014

" VISTA CANSADA " de Ángel González

Sempre entranyable, ara un xic melancòlic, el poeta mira la vida, una vida que, per ell,  ja no és el que era. "Nada grave" es el seu poemari pòstum.

    


No achaques a tu edad
este desinteres, la indiferencia
                  -casi desden-
                   con que miras la vida.

                       No culpes a tus ojos fatigados.
                       La fatiga no está en los ojos que miran,
                                  está en todo lo que ven

                                              Ángel González 
                                                                  "Nada grave"



12 comentaris:

  1. Així que la culpa no és dels meus ulls... És que realment tot allò que veiem cansa, cansa... Quanta raó que té!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només de llegir el diari cada dia els ulls es fatiguen, s'esgoten i, a vegades, ploren.
      Sort que encara resten coses belles per descansar el nostres pobres ulls.

      Elimina
  2. Ángel González m'agrada molt, però encara em falten molts poemes per llegir d'ell, és curiós que digui que la fatiga està en les coses i no en la mirada... no sé com interpretar-ho, més cruesa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que els ulls estan cansats de veure coses que els desagraden.
      Però aquesta és la meva opinió, com saps d'una poesia se'n poden fer varies lectures...segons els ulls que la llegeixen.
      Ángel González és un dels poetes que més m'agraden el llengua castellana. Te'l recomano, Gemma.

      Elimina
  3. i quanta raó en les seves paraules... no son els nostres ulls, és el que veiem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que veiem cansa a qualsevol, per molta il·lusió que hi posis en la mirada.

      Elimina
  4. Vull pensar que és així. Genial poema, no coneixia l'autor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et recomano la lectura dels poemes d'aquest autor, penso que t'agradarà, és de gran sensibilitat i senzillesa. Té una poesia molt tendre i plena d'humanitat.
      Al blog en hi ha alguns.

      Elimina
  5. Trobo que té raó el poeta, no hem de mirar pas la vida amb vista cansada, però esperant que el què veiem ens animi...
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, M.Roser! No és precisament gaire engrescador el que veiem últimament, ens fan falta les ulleres del optimisme, ben gruixudes.
      Bona nit, M.Roser. Petons.

      Elimina
  6. Per això me les trec...imagino coses, i les que toco les visco intensament.

    :-)

    petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les palpentes, i amb imaginació...
      Molta Cantireta! ;D
      Petons!!!

      Elimina