dissabte, 17 de juny del 2017

"L'INGRAT" de J. Palau i Fabre


Compartim de nou un poema de J. Palau i Fabre, de qui enguany celebrarem el centenari  del seu naixement. El poema d'un home que, perseguint uns ulls, abandona els que l'estimen.






Prou t’estimo, mareta:
ja tornaré algun dia.
Em dol deixar-te vella
i ara que em necessites.
Prou t’estimo, mareta,
però uns ulls ara em criden.

Sé que no et mereixia,
muller, companya, amiga.
Vaig estimar-te un dia
i tu tota la vida,
muller, companya, amiga.
Però uns ulls ara em criden.

No creguis mai, petita,
allò que puguin dir-te.
El teu pare t’estima,
no em siguis enemiga,
filla meva, petita.
Però uns ulls ara em criden.

                                          J. Palau i Fabre 




Fotografia:  X. Pujol- "Fita"

10 comentaris:

  1. Estima la mare , la companya , la filla...Però uns ulls el criden???
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, M. Roser, hi ha homes així. I ulls que trastoquen l'enteniment.

      Elimina
  2. L'ingrat, el que va a la seva... molt ben explicat en aquest poema!

    ResponElimina
  3. darrere uns ulls el que no diu....ben bé un ingrat! gràcies Glòria!

    ResponElimina
  4. Vaja, de vegades passa. Potser hauria de fer com Ulisses per no deixar-se prendre pels cants de sirena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest ingrat no fuig dels cants de sirena, s'hi tira de cap.

      Elimina